SAMFAINA VALLESANA

Ple de juliol: La continuïtat es fa evident (III)

En el setè punt es proposa iniciar l’expedient per a treure a concurs la contractació dels serveis de neteja dels equipaments municipals. La novetat rau en agrupar les tres contractacions actuals en una de sola, on el valor de sortida és a l’entorn dels 7 milions d’euros en dos anys.

La Montserrat Capdevila, en nom del govern, fa la presentació formal. Seguidament la portaveu d’EUiA, fidel als postulats que sempre han defensat en els plens, anuncia l’oposició a la proposta per tractar-se d’una externalització de serveis. Tanmateix hi afegeix un nou element al queixar-se que les bases del concurs no contemplen una limitació a la baixa econòmica per tractar-se d’un servei amb predomini del cost de la mà d’obra.

Tal com la portaveu explica, els sindicats, les empreses i la Generalitat han signat un acord on s’estableixen recomanacions per limitar la baixa econòmica que una empresa pot presentar per a millorar la seva posició en el concurs. De fer-ho significaria que en serveis d’aquesta índole, on la major partida són els costos de personal, s’augmentaria significativament la precarietat laboral.

A la portaveu d’ICV li preocupa més els greus problemes que comportaria el fet de no aprovar-se avui la proposta, per això d’entrada anuncia l’abstenció del seu grup. Després d’explicitar que abans d’una postura definitiva (caldrà una segona aprovació un cop classificades les ofertes) faran consultes a la Diputació o a altres ajuntaments on governen per no caure en contradiccions, finalitza la intervenció amb la petició de dilatar al màxim el termini de presentació de les ofertes per garantir la lliure concurrència. Ens quedem sense conèixer quins són aquests problemes, ni entenem perquè els ha de resoldre el seu grup el qual no té responsabilitats de govern. Possiblement són coneixedors que la resta de grups votaran en contra? En qualsevol cas aquesta vegada no han fet els deures, perquè és avui quan es voten les condicions que han de determinar l’adjudicació.

La Virgínia Domínguez, en nom de l’Entesa per Sabadell, també demana que l’Ajuntament recuperi la gestió directa de la neteja dels equipaments i en cas d’optar, com ara, per l’externalització, que es faciliti la participació d’empreses petites o cooperatives. Tot el contrari de la proposta actual, diu, que amb la concentració només es dóna opció a les grans empreses on les condicions laborals no acostumem a ser les més òptimes. A l’acabar repeteix una pregunta que segons la regidora no li va ser resposta a la reunió informativa: per què un contracte d’aquesta magnitud només té un període de vigència de dos anys, amb tot el que significa de gestió prèvia i d’inestabilitat pel personal?

CiU i PP refusen intervenir, així doncs ja es pot suposar que s’abstindran o votaran a favor. En qualsevol cas l’equip de govern ja sap que té assegurada l’aprovació.

Al segon torn, en un to pausat com qui amb inseguretat busca les paraules adients, la ponent del govern justifica els dos anys pel context econòmic i les noves indicacions que condicionen les finances municipals. Això ens permetrà fer els ajustos oportuns i alhora la contracta finalitzarà al final del mandat, diu. També precisa que no hi haurà inestabilitat perquè el personal serà subrogat. Insisteix en que és suficient el marge del 30% per puntuar les ofertes a banda de la proposta econòmica on s’agrupa el 70% de l’import de la contracte i alhora retreu a EUiA que quan el seu partit governava (època Farrés) ja es feia aquest tipus d’externalització de serveis.

Aquest retret a EUiA ens ha sorprès, pensàvem que el govern ja havia abandonat el recurs infantil de remuntar-se a vint anys endarrere quan se sent incapaç de defensar amb criteris actuals les seves propostes.

La Marisol Martínez, però, no cau en la provocació. Amb fermesa insisteix en la seva preocupació per la possibilitat que les empreses puguin rebaixar fins un 25% la part econòmica. Serà a costa de les condicions laborals, diu, perquè no hi ha altre marge per fer-ho. S’estranya que no se segueixin les recomanacions acordades entre tots els agents socials esmentades inicialment. És al finalitzar quan amb un to tranquil, no habitual en ella, contesta a la ponent: “miri no sé quins motius van portar a la meva gent, en aquells anys a fer-ho. El que sí sé es que fa temps que hi ha una crisi tant important i forta, no sé si vostè ho sap, que requereix canviar les polítiques, en concret les d’externalització i privatització. Això és el que defensa EUiA arreu”.

A la portaveu de l’Entesa no se li ha escapat el comentari indolent de la Montserrat Capdevila, i destaca que parlar de possibles ajustos és molt perillós. Insisteix, és una paraula molt perillosa i demana un aclariment. De fet, per la forma com s’ha expressat la ponent del govern, cal suposar que contempla la hipòtesi d’aplicar mesures excepcionalment dures a curt termini. La Virgínia Domínguez explicita que fer coincidir a final de mandat una contracta, sense càrrega política, només representa un problema immediat pel nou govern, i clarifica a la portaveu del govern que també és inestabilitat si el personal, cada dos anys, no sap quines seran les noves exigències de l’empresa.

A la cloenda la Montserrat Capdevila cedeix a l’observació reiterada de la Marisol Martínez. Diu que donarà instruccions tècniques perquè siguin considerades les esmentades recomanacions acordades amb la Generalitat i s’eviti una baixa excessiva. Clarifica que l’agrupació de contractes només és una consideració d’economia d’escales i afirma que preservar la possibilitar de fer ajustos és per a poder actuar amb més flexibilitat, precisament per fer-ho a favor dels treballadors. Tot el contrari del què insinua la Virginia Domínguez, afegeix.

Esperem que aquestes últimes paraules, contradictòries amb el context de l’exposició inicial, no siguin simple retòrica. En qualsevol cas, dos anys és un període molt curt. Ens permetrà comprovar de primera mà si els temors de l’oposició són justificats o tot el contrari, veurem com la regidora manté el seu compromís.

De moment, però, les bases pel concurs del contracte de neteja, en la seva versió d’economia d’escala, són aprovades amb l’abstenció de tots els grups de l’oposició i el vot en contra de l’Entesa i EUiA.