SAMFAINA VALLESANA
Bloc d'en Sebastià Ribes i Garolera
Octubre: Un ple esquifit (I)
La crisi paralitza l’Ajuntament o el govern municipal ha perdut gas, o les dues coses alhora. El números són prou eloqüents: l’octubre de 2011, el govern va posar a l’ordre del dia del ple tretze dictàmens per tractar; l’octubre de 2012 n’incloïa onze i avui només n’ha presentat cinc. Sense comparar la rellevància dels temes, si relacionem quantitat a feina feta, convindrem que alguna cosa passa a la Casa Gran.
Però si el motiu dominant d’aquesta situació és la crisi, es confirma allò que ja hem suposat alguna vegada: els nostres polítics no són capaços d’anar més enllà de la gestió del dia a dia i quan aquesta fa llufa ells fan figa. Podríem pensar que si no hi ha condicions per desenvolupar la política “regular” és un bon moment per treballar propostes de futur, mostrar la capacitat imaginativa i fer fimbrar a la concurrència amb allò possible a curt termini. Però per això cal sucar les propostes amb la imaginació i pel que sembla són dos ingredients escassos a la tassa política.
No m’agrada reincidir, com qui burxa la ferida, però hi ha moments on la realitat és com és. Per això, si em demaneu un comentari sobre els cinc punts tractats, només sóc capaç de dir: són d’allò més sonso, de tràmit amb el sí o l’abstenció de l’oposició. I la prova és que el punt més significatiu, la subvenció a l’Escola Taller Xalest, va ser aprovat per unanimitat, com no podia ser d’altra manera. Així doncs, el ple comença realment a la primera moció.
Ai las, quina moció! Presentada conjuntament per CiU i PSC, proposa fer anualment una sessió informativa sobre l’estat de les actuacions als diferents barris de la ciutat, on seran convidats els representants de les associacions de veïns i veïnes.
D’entrada, una moció on es demana que s’informi de com avancen les actuacions municipals en els barris, només es justifica perquè el govern municipal no fa la seva feina. Però insòlitament se la presenta el mateix PSC, és una simple expressió d’incompetència o és una dosi d’indiferència sociovergent? Seria greu, però no és impossible.
El regidor de l’Entesa per Sabadell, Julià Moltó, es prou explícit: demana menys comissions de cara a la galeria. Es pregunta quin és el problema en els barris, la manca d’informació o la manca d’actuació? Si hi ha regidors de districte, coordinadors de districte, consells de districte i ni tan sols serveixen per detectar els problemes dels barris, francament no tenen sentit. Torna a preguntar: els dissolem? És lamentable pensar que donar audiència, un cop l’any, als barris de la ciutat, diu, pugui solucionar la falta de coneixement dels problemes que tenen i de les actuacions a prioritzar en cadascun d’ells.
La portaveu d’ICV també discrepa amb la proposta d’una nova reunió informativa anual, però no s’hi oposaran (possiblement perquè votar en contra dels “barris” encara és un atavisme que preval per damunt del bon fer) tot i lamentar que aquest sigui el nou mecanisme per lluitar contra el desencís del barris. La Marisol Martínez, portaveu d’EUiA, considera que si els barris estan desatesos —que ho estan, diu— no s’han de presentar mocions sinó governar. Tot plegat és política d’aparador, afegeix, i recorda que després de la comissió fallida sobre el barri de Can Puiggener el govern ha perdut la credibilitat.
El PP manifesta el seu desacord amb la moció. Defensa com a lloc idoni pel debat sobre els barris els consells de districte. Recorda com la comissió pel barri de Can Puiggener ja va ser a proposta d’ells per la falta de comunicació i acaba amb una frase lapidària: els barris tenen veu, el que no tenen és respostes.
Els ponents, Jordi Font de CiU i Lluís Monge del PSC, s’esforcen en destacar com la proposta no vol substituir res. Que només es pretén afegir una possibilitat més davant la diferent casuística que mostren els consells de districte. Lluís Monge amb un to de retirada, com si es volgués alliberar de CiU, afegeix que la proposta només “era” un punt de trobada per sumar a la resta d’actuacions, perquè el govern contínuament parla i s’entrevista amb les associacions de veïns. El mateix alcalde, Juan Carlos Sánchez, intervé per posar l’accent en la normalitat de la continua relació, durant catorze anys, entre el govern i les associacions de veïns.
Són afirmacions que encara fan més inversemblant la necessitat de promoure una reunió d’aquest tipus. A més, algú es pot imaginar l’eficàcia d’una reunió entre el govern, tots els portaveus dels grups municipals i les persones representants de les 32 associacions de veïns de la ciutat?
Tal com deia, la realitat és la que és. Ja en sentirem a parlar, perquè la proposta és aprovada amb els vots del PSC, CiU i ICV. El regidor no adscrit, el PP i EUiA s’abstenen i l’Entesa s’hi oposa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!