SAMFAINA VALLESANA

Ple de juliol: La continuïtat es fa evident (I)

A diferència del ple anterior, l’ordre del dia d’avui és extens i amb temes punyents. Tot just començar, ja s’enceta el primer punt calent, nomenar la nova persona que ha de dirigir Ràdio Sabadell. Arran de l’adaptació de l’emissora local a la nova llei audiovisual i amb tot el desgavell propiciat pel cas Mercuri, durant el qual es va fer palesa una utilització extremadament interessada de la Ràdio per part del govern, l’oposició va poder forçar el canvi de la direcció. Avui cal votar entre dos finalistes.

Per arribar fins aquí ha estat necessari un procés de selecció, el recorregut del qual ha posat en evidència la poca voluntat del govern municipal per realitzar-lo de forma objectiva.

El fet no és cap novetat. Així és com el govern ha reaccionat sempre davant del pànic que l’envaeix imaginant un ens municipal professionalitzat, lluny del control polític. Amb l’estrenada alcaldia, els rumors de canvi havien generat noves expectatives. Però, una vegada més, el govern del PSC ja comptava amb un as a la màniga i només s’ha preocupat d’assegurar-ne, sigui com sigui, el seu nomenament.

El portaveu del govern, Ramon Burgués, durant la presentació s’escarrassa en detallar tot el procés fins arribar a les dues persones finalistes. Ens ho explica com si detallar fos sinònim transparència. Seguidament, en un abús del temps disponible com a ponent, fa una exhaustiva defensa de Manuel Garrido pel model de continuïtat que proposa per a la ràdio municipal.

Quan sentim la intervenció de la portaveu de l’Entesa per Sabadell, sembla que assistim a l’explicació d’uns fets rotundament diferents. Al públic que assisteix no li cal ser especialista en selecció de personal per copsar la intencionalitat política amagada en el procés:

“…Així, els mèrits dels quinze candidats i candidates que s’hi van presentar van ser ignorats des del primer dia i, en comptes de plantejar una taula de puntuacions transparent, la presidència de Ràdio Sabadell, el Sr. Burgués, i el gerent de l’empresa, van proposar que cadascú apuntés en un paperet els noms que li agradessin més. No es va tenir en compte ni l’experiència, ni la titulació, ni els mestratges, ni cap dels mèrits a valorar. Amb aquest nivell d’arbitrarietat van quedar fora bons candidats i candidates amb bons currículums que ni tan sols es van arribar a avaluar.

Però, bé, de fet, això tampoc no va ser una sorpresa, perquè tal com s’havien plantejat les bases, que no requerien ni estar en possessió d’un títol universitari ni acreditar el nivell C de català, ja podíem esperar qualsevol cosa.

Com pot un govern democràtic defensar que el director d’una Ràdio pública a Catalunya no tingui cap titulació en ple segle XXI ni hagi de conèixer la llengua pròpia de Catalunya?

Aquest poc interès per tenir un director ben format ja feia olor de socarrim. Però lamentablement no va ser només el PSC, sinó també el PP i ICV els que van donar llum verda a aquestes bases al consell d’administració, amb l’abstenció de CiU. Un fet que lamentem.

El mateix podem dir del sou astronòmic proposat per a aquest càrrec, 56.000 €, que no està justificat i que és profundament injust en una emissora on els periodistes (a aquests sí que se’ls hi exigeix titulació i nivell de català, és clar), cobren només 16.000 €. Això ho van aprovar tots els consellers, excepte l’Entesa i EUiA.

Però tornant al punt en què som avui, després de fer unes bases a mida del candidat del govern, van pretendre que el Consell consultiu aprovés un dictamen en què el proposava al ple, però aquesta maniobra va ser tan evident que fins i tot el Consultiu s’hi va negar. Ens trobem, doncs, amb dos candidats sotmesos a votació del ple, cap dels quals no obtindrà dos terços dels vots i per tant hi haurà d’intervenir el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC).

…Ens trobem ara davant de dos candidats. Un té un currículum mediocre, l’altra un currículum impressionant. Un té valoracions negatives de diversos membres del consell consultiu. De l’altra, 14 dels 18 membres diuen coses molt positives, fins i tot alguns que no la van votar.

Un candidat representa el passat i la continuïtat. L’altra representa el futur i la regeneració democràtica… Nosaltres entenem que el que havíem de buscar era el millor professional per dirigir la nostra ràdio, però vostès s’han posat en evidència i han demostrat que l’únic que volen és tenir el control.”

La portaveu d’ICV, Carmen Garcia, fa una exposició més genèrica. També es queixa de com finalment s’ha desenvolupat el procés, reclama renovació i anuncia la voluntat de defensar a la finalista Montserrat Pérez. Amb una intervenció curta la portaveu d’EUiA anuncia la mateixa intenció.

CiU i PP tampoc no entren en el detall del procediment, possiblement perquè han estat còmplices directes o indirectes del seu desenvolupament i ara es veuen atrapats. Els primers entre la disjuntiva de canvi o continuïtat optem per la primera opció i els segons anuncien el seu suport a la continuïtat del model.

En el torn de rèplica el ponent Ramon Burgués insisteix en la defensa del model continuista de la Ràdio i fa elogis dels resultats obtinguts per l’emissora fins el moment. En un intent de desprestigiar les paraules anteriors de la Virgínia Domínguez, l’acusa de no creure en la participació que ha permès escollir el dos millors candidats i de només fer cas de la titulació en la qualificació professional d’una persona.

La portaveu de l’Entesa li clarifica que la llei demana 2/3 dels vots per provocar un consens el qual no han sabut gestionar. Reunir-se molt no vol dir consensuar, diu, i mostra l’informe enviat pel govern municipal al Consell consultiu on només es parla d’un candidat. El seu candidat, afegeix, quan l’altra té el gran valor de no ser candidata de ningú. Al finalitzar lamenta que sigui precisament el regidor d’educació qui digui que no cal cap titulació.

Tant parla el ponent de continuïtat que la Carmen Garcia no se’n pot estar i li retreu que no hagin apostat pel director actual. Quan hem parlat de canvi, diu, ho hem fet des de l’expectativa d’incorporar una persona de fora (Manuel Garrido ja treballa a l’emissora) per iniciar una nova etapa.

És evident que el portaveu del govern ha quedat entre l’espasa i la paret amb l’última intervenció de la Virginia Domínguez, perquè una mica alterat conclou el debat mostrant l’orgull d’haver aconseguir professionalment que determinats treballadors, sense formació reglada, els hi fossin reconegudes unes capacitacions arran de l’activitat laboral. Embolica que fa fort! El comentari que fa no té res a veure amb la crítica que ha rebut.

La votació dóna 15 vots a favor de Manuel Garrido i 11 vots a favor de la Montserrat Pérez. El regidor no adscrit s’absté en els dos casos. Calien un mínim de 18 vots, cap de les dues persones proposades els ha aconseguit. Ara l’expedient es trasllada al Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) perquè decideixi.

El cos polític es queixa quan una nova normativa obvia la possibilitat de decisió dels ens locals. Però quan cal mostrar maduresa política per exercit l’autonomia municipal, sense cap pudor, opta perquè algú de fora ho resolgui. Per això aquest final no parla gens a favor de la nova alcaldia presidida pel Juan Carlos Sánchez.

En aquest cas concretament, el PSC vol fer prevaldre el seu interès polític per damunt del què hauria de ser l’inalienable dret a decidir de la corporació. El govern municipal està convençut de sortir-se’n amb la seva. Raons no li falten: ha pactat amb el PP perquè el seu candidat surti el més votat; l’expedient que rebrà el CAC recull asèpticament un procés, no mostra els arguments de l’oposició, no inclou l’acta del Ple; al CAC li falten antecedents per poder ponderar, és la primera vegada que s’ha de manifestar davant d’un cas així.

Bé. Consell de l’Audiovisual de Catalunya, tot teu…