SAMFAINA VALLESANA

Per què el conseller Francesc Homs diu que deixar la secretaria de CiU honora Oriol Pujol? Si us plau, no ens vulgueu fer passar bou per bèstia grossa. No capgirem els fets en un intent de voler fer-nos veure que pel fet de renunciar als seus càrrecs orgànics dins de CiU ja és una mostra d’ètica i bona voluntat del polític imputat. Si els dirigents de CiU defensen la seva innocència tal com diuen, i jo no sóc qui per posar-ho en dubte, que maldin perquè continuï davant de l’organització, però que renunciï al seu estatus polític: l’acta de parlamentari. En el cas que personalment no volgués fer-ho, ja sap la direcció de CiU què ha de fer perquè el partit quedi eximit de responsabilitat: apartar-lo del grup parlamentari.

Qualsevol altra solució és encobrir-lo i situar-se lluny d’una actitud honorífica i políticament ètica. Un polític és una persona que representa la ciutadania després de ser escollit en un procés electoral al qual hi ha participat precisament perquè un partit l’ha avalat i li ha permès realitzar el camí per convertir-se en un prohom social. És l’acta de parlamentari allò que el legitima com a polític davant la societat, no el càrrec a CiU.

Quan un polític és imputat està sota sospita i a banda del seu dret a demostrar la innocència abans de ser inculpat, queda èticament invalidat per a representar la ciutadania perquè ha estat escollit per vetllar pel compliment de la llei i per preservar la igualtat de drets per a tothom, des d’una opció ideològica determinada.

Si la seva organització política pressuposa que la imputació no té consistència judicialment, és just que el polític rebi tot el suport humà i econòmic de la pròpia organització, però de moment no pot mantenir l’honor de representar la ciutadania, perquè ha obert la porta de la sospita i en conseqüència fa qüestionables totes les actuacions o declaracions que faci a l’exercir el càrrec polític.

Dic que ha obert la porta de la sospita, perquè vull trencar una llança a favor del jutges contra aquest intent de fer passar les imputacions com un fet banal. Els jutges no imputen sense més, són la tercera baula de la cadena judicial. Primer algú fa una denúncia per supòsits, després la policia cerca l’evidència d’uns comportaments i finalment un jutge intervé sobre uns delictes provats. Quan el jutge actua té prous elements a les seves mans, més enllà de sospites, per assegurar la relació d’aquella persona amb uns fets punibles.

He exercit suficients anys de polític per assegurar que si un càrrec electe és imputat, o bé ha fet actuacions conscient que vulnerava la llei, o bé ha estat prou babau per deixar-se involucrar. En qualsevol dels dos supòsits, un per premeditació i l’altre per falta de professionalitat, ha de renunciar al càrrec polític que ostenta. Qualsevol altra postura és una estafa a la ciutadania i es continua alimentant el desprestigi de la política.