La seva portaveu, Alicia Sánchez-Camacho, fidel a les polítiques fonamentalistes del Partido Popular, anuncia que proposarà la reducció del nombre de diputats amb l’excusa d’estalviar. A ningú se l’escapa que per reduir les despeses d’una orquestra la mesura no passa per reduir el nombre de músics, sinó les despeses directes (sous) i, encara millor, obrir noves vies d’ingressos.
Quina és la finalitat doncs? Reduir la presència de les sensibilitats polítiques menys nombroses però extraordinàriament incòmodes pel seu ressò mediàtic. Així es reforça les majories i es fa un pas més cap el bipartidisme, l’oligopoli polític, en detriment de la qualitat democràtica.
La senyora Alicia Sánchez-Camacho ha de saber que a Catalunya estem bé amb els 135 diputats i diputades de les quatre circumscripcions que ens vàrem fixar per a constituir el Parlament. La pràctica d’aquests 33 anys ha demostrat que la proporció que atorga el límit del 3% per accedir-hi és vàlida perquè les opcions polítiques menys nombroses hi siguin presents per a debatre els afers rellevants de Catalunya amb totes les veus òptimament representades.
Que algú expliqui a la senyora Alicia Sánchez-Camacho que a Catalunya tenim tradició d’institucions: Les Corts catalanes (1283-1714), el Consell de Cent (1249-1714), la Mancomunitat de Catalunya (1913-1925), el Parlament republicà ( 1932-1939). Dit amb paraules entenedores, tenim bagatge en el diàleg i el debat, no ens fa por la diversitat institucional de veus que discrepin amb el govern del moment. Tot el contrari, hem après que aporten altres punts de vista que s`han d’escoltar i considerar per facilitar la cohesió d’una col·lectivitat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!