La Conferencia Episcopal Española ha publicat un comunicat davant de “les eleccions generals” que ens reporta al passat llunyà.
Actua en nom de l’Església Catòlica com un partit polític de quadres, ideològicament conservador-reaccionari i ho fa amb veu autoritària, posseïdora de la veritat per l'”autoritas” que la religió atorga a la jerarquia apostòlica. Els bisbes reunits en comissió permanent han confegit i publicat les idees-força del programa electoral que els votants catòlics haurien d’assumir:
No a l’abortament, a l’eutanàsia, al matrimoni homosexual, no al reconeixement d’una organització terrorista com representant poític d’un sector de la població, no als partits nacionalistes que volen separar-se de la Nació espanyola i manipulen la història per a aconseguir-ho. Sí a la religió com assignatura obligatòria a l’escola pública.
Retorn al passat. Immobilisme paralitzant.
La Conferencia Episcopal vol recuperar la gestió política de l’espai públic que durant anys exercí el nacionalcatolicisme. Vol recristianitzar una societat que ja no existeix, que ja no és com abans i que mai no tornarà a ser-ho.
L’enclaustrament contracultural dels bisbes espanyols és cec, desesperat, infèrtil, no li deixa veure que hi ha un camp ampli d’acció, el cultiu de l’espiritualitat que l’ésser humà cerca i potser necessita, la descoberta de nous valors per al creient del futur, el comprendre que el dilema del creient és consubstancial amb el desig de fe, que la llibertat individual forma part de la dignitat de la persona i que el dubte i la pregunta són eines del progrés personal i cultural.
I enyoren una nació espanyola que mai no ha existit, i no volen admetre que la nació espanyola i la seva unitat fou i és un concepte, que no una realitat, imposat per la força , com fou imposat el fet que enyoren també, recuperar el catolicisme com a força homogenïtzadora d’aquella suposada nació: el nacionalcatolicisme.
La Conferencia Episcopal Española ha quedat atrapada en la conjugació del passat plusquamperfet, el temps que mai no fou.
I en aquesta Conferència i com a membres de la Comissió Permanent que ha elaborat i publicat la “Nota ante las elecciones generales” hi ha el Cardenal-Arquebisbe Sistach, els Bisbes de Lleida i de Terrassa i el Bisbe adjunt de Barcelona, Bisbes catalans que han subscrit que :
“Es necesario tutelar el bien común de la nación española en su conjunto, evitando los riesgos de manipulación de la verdad histórica y de la opinión pública por pretensiones separatistas…”. Lamentable!.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Fa massa temps que l’Església a Catalunya és governada per bisbes nacionalment españoles, “por la gracia de Dios”,… El Nazionalcatolicismo español impregna les seves decisions i actituds, massa cops avalades per la actual Unió del regionalista español Duran i Lleida… El cas de l’annexió-donació de part del bisbat de Lleida al de Barbastro-Monzón i de retruc el problema de les obres d’art del bisbat de Lleida son una mostra entre altres del tarannà clarament entreguista i español de la mal dita Església catalana, que avui per avui és inexistent, en tot cas hi ha sucursals de la Iglesia española en Cataluña. Per aixó ni aquest comunicat ni altres ens han de sorprendre…
De nacionalcatolicisme també n’hi han mostres a Catalunya. Sense anar gaire lluny, sols falta que els alcaldes de Salt i Torroella de Montgri (tots dos de CiU) responguin a les qüestions plantejades entorn a la prohibició a l’apertura de llocs de culte no-católics en els seus respectius municipis. Si no ho han volgut fer “per les bones”, pot ser un jutge els farà retratar (temps al temps). I no diguem del muntatge de les visites papals…
I també caldria parlar de la nova normativa de la Generalitat (en mans -i peus- de CiU) referent als espais de culte, que posa en perill una més que falsa llibertat religiosa al nostre pais. Això sí, els mitjans públics d’informació [sic] catalans, dia rera dia, fan la tasca de rentar la cara a la secta vaticana, ja sia als telenotícies o als culebrots… No sigui que el catolicisme (romà) perdi poder enfront als evangèlics!
O sia, que per a mi el nacionalcatolicisme és “dolent”, sigui español, català o xarnego.
En tot cas, pel proper 5 de novembre hi ha una manifestació a la plaça dels Països Catalans de Barcelona, a les 5 de la tarda, per protestar contra el liberticidi religiós d’algunes autoritats nostrades (enllaç de la notícia: http://www.protestantedigital.com/ES/Espana/articulo/13529/Manifestacion-de-evangelicos-por-la-libertad).
Atentament