El 3 ens estructura. El 7 ens regula la vida : set dies és el nom i el nombre, la setmana que regula el nostre temps i costums des de fa 4000 anys.
L’any, el mes i el dia són divisions naturals del temps que l’home concretà en el seu afany de conquerir-lo, dominar-lo, limitar-lo i computar-lo. La setmana és una raresa, ens preguntem per què els antics no empaquetaren els dies de deu en deu com els deu dits que ens ajuden a comptar (en uns temps i pobles hagueren "setmanes" de deu dies, a Egipte i la Xina, i inclús a França l’establíren els homes de la Revolució; no prosperà), per quins set sous el 7?
Els sumeris, els grans astròlegs i astrònoms, en foren els innovadors, ens llegaren la setmana i també l’hora de 60 minuts. Al cel veien set grans estrelles, les identificaren amb divinitats i en el seu honor donaren el seu nom als dies de la setmana i així, amb canvi i adaptació dels noms divins, ho conservaren els grecs, eslaus, jueus, romans, musulmans… fins arribar a la nostra llengua. Per als sumeris com per a tots els pobles el 7 era un número especial, màgic: l’arbre de la vida tenia 7 branques, els cels eren 7, 7 els escalons dels ziggurats i 7 dies i 7 nits tardà Enkidu, el simi, a convertir-se en home. Els dies de la setmana tingueren nom de déus i els eren consagrats, en servem el record avui : el dia de la Lluna, de Mart, de Mercuri, de Júpiter, de Venus … el dissabte, dia nefast, dia tenebrós ple de perills en què res no s’havia de fer, consagrat al déu Saturn (Saturday ho recorda), es convertí en el Sàbat, el dia del descans. El primer dia de la setmana era el dies Solis instituït per August (Sunday el conserva), per als cristians fou el dia de la reunió i la pregària, el dies Domini, del Senyor, el Diumenge.
El 7 és el número especial, màgic, l’abstracció d’allò perfecte, la unió de l’humà i el diví, l’harmonia de la música celestial. Les 7 notes del pentagrama, els 7 pecats capitals i els 7 sagraments del catecisme de la nostra primera escola, els 7 savis de Grècia i els nostres setciències, el 7 d’oros, el 7 i mig i els 7 sous i els 7 déus que tenim al cos i el 7 al pantaló.
I forma part dels records de pel·lícules no oblidades del setè art : "El setè cel", "La madona de las set llunes", "Els set samurais". I el millor 7, el del conte estimat, el de la infantesa, el nombre dels nans amics de Blancaneus. Potser és cert que el número 7 és el vehicle de la vida, com Pitàgores ensenyava als seus deixebles fa uns 2600 anys… i Verdaguer cantà al "Canigó":
"Set cants misteriosos té el poema, / set florons que durà en sa diadema /Santa Maria de Ripoll al front, / set cels de pura i divinal bellesa"
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
He estat cercant en els llibres el significat del número 7 a Viêt Nam. No hi és. Els números, per a ells, màgics són el 3, 5, 4, 8 i 9.
Exemples: El 8 simbolitza el vuit principis còsmics i els vuit elements de la vida universal: el cel, l’aigua en moviment, muntanya, trò, vent, foc, terra, aigua quieta.
Vuit punts cardinals: est, oest, nord, sud, sudest, sudoest, nordcest, nordoest.
Fins is tot ténen els vuit instruments musicals més importants.
He llegit aquest post amb molt d’interès i té corda per anar cercant significats.
Tampoc he trobat la paraula ‘setmana’ o 7 díes, sempre parlen de díes i mesos.
Al campanar del convent de monges que hi havía al costat de casa, sempre tocava les 6, mai les 7. Hora d’entrada a les fàbriques per treballar a les 07:00 del matí.
…
Has arribat en el moment de la inseguretat, de la por. I la teva par-aula ha esdevingut mirada: visió.
Set gràcies!
BMA
Un article molt il·lustratiu; tenia entés que el set era el número de la perfecció dins la tradició talmúdica, igual com el vuit és el número de la perfecció; per a afegir més motius, recordem que la Menorah té set braços; dins la literatura catalana del segle XX, hi havia el "Dau al Set"; la primera novel·la de Miquel de Palol fou "El Jardí dels Set Crepuscles" i a "Antígona" Salvador Espriu pren per referència la tragèdia grega "Els Set contra Tebes"…
salut i endavant,
JCOB
…dens en el coneixement, i falaguer en la forma. No te n’adones que ja l’has llegit i t’estimula, com tu fas sempre…Penso també en els set turons de Roma, en el llibre de n’A. Bosch "Els set aromes del món", en els set colors de l’arc de sant Martí, que van inspirar el magnífic conte infantil de na Mercè Canela, guanyadora del Premi Guillem Cifre de Colonya, de Pollença, l’any 1983: "Els set enigmes de l’Iris", una bella història d’amistat. Espero que el 7 – 07 – 2007 sigui un bon dia per a tu i els blocaires i que també ho sigui tot l’any 2007 que ens resta…Ja saps que a Mallorca el 2007 ha esdevingut l’any de les esperances per la llengua i el respecte a les persones i al territori, l’any en que l’Inda, el responsable del (in-)Mundo a Balears, fot al camp i ens deixa de martiritzar amb les seves mentides i metzines, l’any en que recuperarem una televisió normalitzada…petits detalls, petits tresors necessaris…l’any que les minories fan llevat…l’any en que començarem a sanar dels nostres mals d’amor… Set besadones i una abraçada
Per abundar en la importància històrica del 7, m’hauria agradat donar 7 raons justificatives que fossin primigènies, però em conformo amb tres:
1. Que la setmana sigui de set dies en els calendaris mesopotàmics es deu a les fases lunars. Per a ells, la lluna nova, la lluna plena i els dos quarts representaven dies nefastos i, per això, els tenien comptats. Les fases lunars s’esdevenen aproximadament cada 7 dies.
2. Els grecs admiraven la perfecció geomètrica. Al triangle rectangle que té un valor 5 de costat (el 5 és important perquè són els dits d’una mà) li correspon una hipotenusa d’aproximadament 7. Per això, el 7 era anomenat la diagonal racional.
3. A banda de les estrelles llunyanes, els antics podien observar al cel 7 astres que descrivien trajectòries particulars: el Sol, la Lluna, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn. Per això, en les cosmologies antigues parlaven de les 7 esferes celests o els 7 cels.
D’altra banda, per als amants de les matemàtiques, es pot afegir que el 7 és el primer nombre feliç. Per a saber si un nombre és feliç s’ha de fer el següent: elevar-lo al quadrat; separar els dígits del resultat, elevar cadascun d’ells al quadrat i sumar-los; tornar a repetir l’última operació amb aquest nou resultat i així successivament. Si s’arriba a un resultat final igual a 1, aquell nombre és feliç. Com deia, el 7 és el primer a fer-ho: 7 al quadrat és 49 // 4×4 + 9×9 = 97 // 9×9 + 7×7 = 130 // 1×1 + 3×3 + 0x0 = 10 // 1×1 + 0x0 = 1.
És un entreteniment matemàtic, però ens indica que el 7 és el primer nombre feliç. Ja està bé, doncs, que influeixi a la nostra vida.
També és important peer als jugadors (i jugadores) de jocs d’atzar amb dos daus: el 7 és el nombre que té més possibilitats de sortir!!
Per això hi ha la "llegenda urbana" que el 7 porta sort.