Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

9 de gener de 2008
Sense categoria
3 comentaris

De la “Ñ” de Molina a la “Historia de España” de del Castillo

Molina, Ministre de Cultura del Govern espanyol, ha enviat com a present nadalenc al Conseller de Cultura del Govern català uns botons de puny de camisa amb una "ñ"gravada (no era el dígraf "ny"com deia una servidora al post d’ahir). Desconec la resposta del Conseller, però no dubto que serà l’adequada.
 
Fa anys la Ministra d’Educació del Govern espanyol envià com a regal de Nadal a la Consellera d’Ensenyament del Govern català un llibre titulat "Historia de España". La Consellera el retornà immediatament a la Ministra remitent.

Molina és ministre del Govern del PSOE; del Castillo fou ministra del Govern del Partit Popular. Una i l’altre, ministres del Govern espanyol. Les sigles canvien, els sentiments i els actes no.

  1. És això el que m’emmalalteix del tracte amb aquests. I la necessitat d’ofendre, de fer mal, de deixar clar qui és l’amo de les ametlles. Són els dominis del Kitch, na Gracita Morales i na Lina Morgan, Escenas de matrimonios, toreros més enravenats que el jai Pixona  i tot això. Mai no han passat ni passaran ni ho pretenen, d’aquí. Cerquen causar temor, però el que provoquen (almenys a mi) és una lleugera indisposició que fins que no he vomitat no m’espassa. I quan ja està, dieta i aigua de Vichy (catalán) tot lo dia a glopets, tissanes de farigola i camamil·la i un siatsu a domicili capaltard.
    Jo no li hauria tornat el llibre, i a més li hauria cagat el tió amb la Història dels Països Catalans i una estelada de seda curosament plegada damunt un coixí vermell, en mà d’un mosso d’esquadra vestit de gala. Darrera ell, els gegants de Cort (en Tomeu i na Francina): ell amb una sobrassada i ella amb una ensaïmada, precedits per una colla de xeremiers i madò Buades (al cel sia, s’ha morta aquests dies) tocant la ximbomba i cantant una glosa de les més pornogràfiques, amb aquella miula… 
    Haver d’estar amb aquests no pot esser una altra cosa que una maledicció. Quina la deguérem fer, en el passat, per merèixer aquesta desgràcia?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!