Fa algun temps Rodríguez Z. anuncià amb el somriure "annetolat" habitual que les reivindicacions de més autonomia s’havien acabat i que amb una llei harmonitzadora deixaria les comunitats aplacades per sempre més.
Després d’haver passat l’Estatut català per la piconadora socialista catalanoespanyola i per la ingenuïtat convergent i ser miraculosament refrendat per la societat catalana i predestinades les seves restes a ser alliberades de tota possible culpa pel Tribunal Constitucional, el Govern espanyol refundarà-ell sí- el títol VIII de la Constitució i la unitat de la nació-aquesta sí-veritable. La discreta Ministra de les Administracions Públiques (un plural certament irrespetuós i discordant amb les competències de les Comunitats Autònomes) ha anunciat al Senat que la prioritat del Ministeri és aconseguir un desenvolupament harmònic dels diversos estatuts, posant-hi ordre i controlant que no hi hagi velocitats diferents en aquell ni greuges comparatius.
És a dir, el Govern socialista espanyol no vol sorpreses ni riscos, procurarà el cafè per a tothom, ensucrat per a uns, amargant i descafeïnat per a d’altres. L’harmonització serà el simfònic punt i final de les reivindicacions. La nova simfonia espanyola. Sento petar les castanyoles. El president Rodríguez ha donat les ordres, els tècnics dels Ministeris han començat a treballar, en silenci , per a trobar la manera més eficaç de fer de notes diferents una composició musical monocorde.
La paraula "harmonia" és una bella paraula grega, Dant en creà el mot derivat , "armonizzando", una joia del penúltim vers del cant XXXI del "Purgatori" de "La Divina Comèdia". Premonitori. Ai!, ui!, quina por, mare!…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ho sento però com sempre, continuo dissentint. No són els altres que ens harmonitzen. Sóm nosaltres mateixos que ho fem quan ens queixem i somiquem en comptes de tirar pel dret i marxar d’aquest estat que ens vol mal.
Ells fan el que volen amb el seu estat. Però CiU continua volent pertanyer a aquest estat, i per tant, voleu que us tractin així.
En drake té raó, en ZP no fa res que no consentim, i fins demanem nosaltres. Preferem que ens l’endinyin mentre sigui amb vaselina i poguem anar tirant, encara que ja estem a 11è lloc en el ranking espanyol…tot sigui per l’estabilitat constitucional, la monarquia democràtica i el somni de l’espanya plural, una utopia per la que donarem el futur dels nostres fills si cal, perquè sabem de ben cert que algun dia arribarà, i no importa el que hi haguem de deixar.
Som uns herois.
Una de les consequències de la pol´´itica que s’ ha fet a Catalunya durant tot aquest llarg periòde de "transició" espanyola, a estat la d´esmorteïr, tapar (de tap de suro), dissimular, apaivagar, limitar i disgregar, l´existència de la questió nacional catalana en termes de "conflicte" polític de fons (no amb referixo a litigis en els Tribunals, sino a un altre cosa més important). Qui millor que desenvolupés aquesta "política" que els "representants de comerç" autòctons (oye, escucha, que si no puedes tener problemas y no te conviene en estos momentos….etc… fos quin fos el govern de Madrid).
Ara, qui millor per fer de tap, que una colla d’ ingenus saltataulells. I així anem…. Ara pitjor, perque ja fa temps que s’ ha acabat el pas a la política de "fer pais" (75-76) que ho justificava tot, perque "tot estava per fer" i que va portar al "peix al cove". Ara la realitat es dura, i "l´esperit" resta desarmat (autodesarmat) a l´alternativa de morir resistint……(en el record).
Als "representants de comerç" la cartera de clients (inicialment tinguda en compte en el mercat) se l’ hi ha envellit, i als saltataulells deshonoren el seu nom fent de guardespatlles de l´amo…. Esperits esmorteïts.
Hi ha qui, feta la "transició", la memòria de l´intent de genocidi a l´esperit català l’ hi sona menys que el nom dels generals argentins. El seu "nou" esperit (plantat simbólicament a la plaça Colon) ens parla ja d´eficacia, eficiencia i funcionalitat davant de tantes "finestretes": ens volen garantir la "finestreta única" (harmonització).
L´esperit català, la flameta enmig la tempesta, no ha estat capaç des de l´inici, de reclamar la finestra única: coses de "l´autonomia". El públic la mira, sorprés, de la seva tenacitat i de com els hi vol complicar la vida. I poc respecte, justifica que l´hi bufin.
Ens cal Foc Nou. Ràpid. Ferm.
Aquell “Talante” i progressisme que ens va vendre en el 2004 aquest digne president de les espanyes, quin rendiment democràtic ha donat, doncs absolutament res de res, fum, fum i fum com diu la nadala, l’ùnica cosa que veiem és que en sentit nacional va al ritme que li marca la dreta mes casposa d’Europa, és a dir el PP de Zaplana Acebes i Rajoy