Doncs ja ha passat una mica més d’un any des d’aquell dia, 12 de febrer de 2005, que vaig començar el meu bloc a mésVILAWEB. Aquell dissabte vaig pensar amb quin post podria començar, va ser aquest: ‘La secessió de Catalunya de l’Estat espanyol i la seva integració com a membre de ple dret de
Els catalans després de manifestar-nos a favor de causes nobles, però alienes al nostre benestar propi, com les manifestacions contra la guerra d’Irak, hem decidit fer-nos presents per reclamar que som una nació i tenim el dret a decidir. Senzillament impressionant la gentada que va sortir al carrer i que va col·lapsar el centre de
” els polítics ja fa dies que han deixat la realitat en segon terme, i un cop han renunciat a transformar-la simplement busquen que els mitjans de comunicació els recreïn la que podria resultar més útil als seus interessos. Però, com va dir Balzac, quan la veritat està en marxa ningú la pot aturar, simplement
Aii, aquesta era digital que ens ha tocat viure. Resulta que quan parles les teves paraules les pot enregistar algú, i, després d’uns mesos, algú altre les pot reproduir. Doncs això MAS escolta’t!!!!! Redeu, quantes mentides i quants fariseus que hi ha pel món defensant allò que no es pot defensar. Escolteu, escolteu, no te
“Estamos ante un nuevo Estatuto para largo, largo tiempo” Gràcies CIU
Com la pell de la bresquilla – Que no s’apague la llum – FELIU VENTURADel Sud – En Moviment – OBRINT PAS & MIQUEL GILPájaros de Portugal – Alivio de Luto – JOAQUIN SABINAPhotograph – Catching Tales – JAMIE CULLUMSi – Kabul Babà – KABUL BABAEs moment – Jocs d’amagat – CRIS JUANICOVideo 2 –
Ridícul, rabieta, capritx, immaduresa, irresponsabilitat, incoherència, indignitat, … Bla, bla, bla, bla, bla, bla. Els catalans encara tenim pocs peatges, jo crec que els espanyols ens tenen pena i deuen pensar: “Si fos per ells els hi podríem posar un peatge a cada cruïlla, i ells tant contents, fins i tot li trobarien la lògica,
“Que burros que arriben a ser!”, va exclamar ahir Artur Mas al definir els dirigents d’ERC. Mas dixit.
Llegint, llegint i xafardejant per la blogosfera, que bé m’ho passo i quin gran invent, m’he topat amb un bloc curiós, concretament de política, La Santa Espina, no se si és de fiar o no, però s’insinua que en Madí i en Puig estan pressionant en Mas perquè trenqui el pacte amb Zapatero. Seran capaços
Entre nosaltres com que hi ha coses que no entenc i el meu grau de confiança i d’innocència s’ha acabat, seré maliciós i escriure un pensament que em balla pel cap. Em causa una gran estranyesa el SI de ICV, perdó el ràpid i apresurat SI, o sigui que no ho entenc. ICV que sempre
Podríem començar per la raó més important però no la més sovintejada pels viaranys de la política que es la de mantenir la dignitat. Tan difícil és? Esquerra en aquests moments tant si diu SI o NO està fora del govern de la Generalitat en un termini no més llarg d’any i mig, i fora
No em convenceu, no convencereu. Ens heu venut el somni. Això no es l’acordat, ens havieu fet tenir esperances. I les heu venut per un plat de llenties i cotxes oficials. No teniu paraula. Ni finançament just, ni nació, ni res de res. Si això no és una traició allò que ells mateixos han signat
Després de rumiar-hi i vist els precedents, crec que si. Com molt bé escriu en Marc al seu bloc cada vegada més el jovent tenim la sensació que l’única sortida per viure dignament (Trens d’alta velocitat, preu d’ADSL competitiu, sense diferencials d’IPC, preus d’habitatges raonables, no peatges abusius, un aeroport connectat al món i no
Tornem amb la política, que ha fet tant de mal, del peix al cove. Quina forma més estúpida de perdre una negociació unitària i amb força amb un document pactat pel 90 % dels representants dels catalans, per primera vegada en l’història democràtica contemporània de Catalunya. La primera!!! I CIU l’ha tornat a cagar i