Uncertainty Principle

Després de rumiar-hi i vist els precedents, crec que si. Com molt bé escriu en Marc al seu bloc cada vegada més el jovent tenim la sensació que l’única sortida per viure dignament (Trens d’alta velocitat, preu d’ADSL competitiu, sense diferencials d’IPC, preus d’habitatges raonables, no peatges abusius, un aeroport connectat al món i no a Madrid, no dependre de partits neofranquistes, no arrosegar-nos per Cercanies infrahumans plens de gent) és exiliar-se.

Després de comprovar esmaperdut la comèdia de l’últim dia i mig crec que aquest país ja no té salvació. Els polítics que hem tingut durant aquests 30 anys de democràcia no han estat a l’altura del país. Però potser si de la gent, aquesta gent anònima, educada durant el franquisme (no ho oblidem), que ha votat a un partit que ha anat fent una política de curta volada. Si no penseu això, perquè no mirem el que ha passat al País Basc durant el mateix periode, ah, llavors les coses és veuen més clares.

Com pot ser que l’afany de protagonisme d’un polític faci rebaixar una proposta votada pel Parlament de Catalunya. No ho entenc, hi havia connivència amb la resta de forces polítiques? Potser és que m’he educat en democràcia. Aquesta deu ser la raò per la qual no entenc la traició, al que ells mateixos van pactar.

Però les sorpreses no acaven aquí, no, encara hi ha més. Posteriorment surten la resta de partits polítics amb els seus representants al capdavant dient que accepten un acord al qual han arribat el President del Govern Espanyol amb el cap de l’oposició del Parlament de Catalunya, i que està a anys llum del que ells mateixos van aprovar no fa 4 mesos.

Quina credibilitat podeu tenir a partir d’ara. Aquests partits amb els seus líders al capdavant són:

CIU: Artur Mas, Josep Antoni Duran i el mestre de tots Jordi Pujol. Sincerament, no entenc la mistificació que es fa d’aquest personatge.

ICV: Joan Saura.

Per això aquí i ara vull donar el meu suport a la manifestació convocada per dia 18 de Febrer sota el nom de SOM UNA NACIÓ I TENIM EL DRET DE DECIDIR!. A veure si la societat mostra la dignitat que no han sabut mostrar els nostres legítims representants polítics.

A partir d’ara més que mai, em de treballar per fer d’aquesta manifestació un acte de dignitat i de rebuig a la traició a la que hem sigut sotmesos per qui pensavem que estavan de la nostra part i en qui vam confiar els nostres somnis.

Només desitjar que ERC es mostri valenta i encoratjar-los a no acceptar un Estatut de fireta que ens tingui collats per allà on fa mal i no ens deixi moure’ns amb llibertat. Els joves d’aquest país ens pensem lliures i ho acavarem aconseguint, si no ens exiliem abans … No vull ser d’una generació que hagui d’esperar 25 o 30 anys per fer una pasa de tortuga. Em nego.

Institucions culturals, moviments socials, plataformes lingüístiques, agrupacions populars, colles d’arreu de Catalunya NO ABARATIM EL NOSTRE SOMNI.

Edito: Paraules d’Ibarra per aclarir com s’ha resolt l’Estatururut:

Juan Carlos Rodríguez Ibarra. El presidente extremeño se mostró satisfecho con el resultado del acuerdo alcanzado entre el Gobierno y CiU “porque los nacionalistas han perdido”, ya que, según él, no han conseguido ninguna de las demandas importantes que habían planteado.
Ibarra recordó que se sigue manteniendo el sistema multilateral de 2001, que se modifica, como ya se ha hizo en 2003, y dijo que éste es un punto que ya no le preocupa, “porque eso habrá que ir al Consejo de Política Fiscal y Financiera y allí todos estaremos, hablaremos y todos negociaremos”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!