Uncertainty Principle

Ridícul, rabieta, capritx, immaduresa, irresponsabilitat, incoherència, indignitat, … Bla, bla, bla, bla, bla, bla.

Els catalans encara tenim pocs peatges, jo crec que els espanyols ens tenen pena i deuen pensar: “Si fos per ells els hi podríem posar un peatge a cada cruïlla, i ells tant contents, fins i tot li trobarien la lògica, aiiiiis, que pardals que són aquests catalans”.

Jo crec que tenim sort que els espanyols ens tinguin pena, sinó no s’explica el que ens han fet durant aquests 25 anys de democràcia. Els catalans sempre estem disposats a justificar-ho tot, que tenim el 75 % dels peatges de tot l’Estat, és perquè … mmmmm, a sí, perquè ho paguem a una empresa catalana, i ja se sap. Que tenim un dèficit fiscal, … home està clar, perquè som el motor del món, i ja se sap, encara que aquí els nostres fills no tinguin un ordinador per ells, a Extremadura si. Que ens fan boicot, … doncs home és que nosaltres també com som, i si diem allò, que potser s’enfadaran. A nosaltres ens volen llençar els tancs, i, home, clar, pensa que nosaltres diem també unes coses, mira que dir que els colpistes són uns fill de puta, a qui se li acut, en el fons aquests colpistes són bona gent. Clar!!!

Vaja país de vençuts, és que se’ns arronsa el melic a la meitat del camí, i el millor de tot és que els poders fàctics, que els hi estic sentint a l’esquena (qui sap si amb ganivet i amb ganes de trinxar), em volen fer creure el contrari del que sembla. Grup Godó, La Caixa, Planeta, … (gent que ha fet els calés durant el franquisme i amb fills amb noms espanyols, aquesta burguesia que ens vendria per quatre quartos, quantes lliçons els hi haurien de donar molts immigrants) pressionant, els hi estic sentint, als seus diaris (La Vanguardia és l’únic diari que encara no ha fet una entrevista al president d’ERC, tota la resta si), a les seves ràdios, als seus peatges. Qui és La Caixa, privada, per dir que beneeix un acord polític, jo a vostés els hi dic el que han de fer? No, ni ganes. Podreu controlar els polítics però no els vots de gent.

Seré idiota, poc madur, burro, irresponsable, incoherent i indigne, però jo passo d’hipotecar-me 25 anys de la meva vida perquè a quatre gats amb pensions assegurades i herències franquistes pensin que ja hi ha prou. Passo.

NO A L’ESTATUT.

Dues perles, ho sento no ho puc evitar:

Juan Carlos Rodríguez Ibarra, publica un article a al diari Hoy en el que afirma que “los españoles que veíamos como un peligro para la unidad y la articulación de España el proyecto de Estatuto catalán salido del Parlamento catalán, hemos conseguido parar el error y dar la vuelta a lo que se pretendía”. Ibarra també destaca “el éxito que los no nacionalistas hemos tenido frente a los que creyeron que había llegado el momento de dar un asalto al Estado que nos dimos con la Constitución de 1978”. Pel que fa al finançament, assegura que “ahora vamos a hablar de dinero. Ese es otro debate. De nuevo habrá que pelear y estoy en condiciones de hacerlo. Y si damos la pelea será para ganar, y ganaremos, que no le quepa la menor duda a nadie” No en tinc cap dubte, Ibarra, però cap, sortiràs guanyant

Pujol advierte que el Estatut no será “un texto para muchos años” Joder, si no ha passat ni una setmana. No tenen vergonya aquests convergents?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!