Uncertainty Principle

Excel·lent pel·lícula d’en Woody Allen que s’allunya de la comèdia, endinsant-nos en una tragicomèdia operística, pel gran número de cançons durant el film.

Woody Allen ens vol fer reflexionar sobre la qüestió de la sort en la vida quotidiana dels nostres dies, amb un final realment inesperat i sorprenent.

Sota el meu punt de vista, relata la vida injusta que com a pobres mortals estem abocats sense cap mena de remei. Sobre com la llei del més pur atzar ens pot determinar tant l’observació de l’spin de l’electrò com la felicitat, o amargor, de la nostra existència.

Realment impactant, per circumstàncies personals, el relat de l’ascenció del tenista retirat, de professor de tennis a alt executiu a l’empresa del sogre. L’hàbil Allen ens mostra el gendre ‘pilotejat’ per empleats de l’empresa encara que perdi calès a la borsa.

Si és que ja ho diu la meva xicota, no hi ha res pitjor que sortir de la figa equivocada.

Bé, potser no hem de ser tan catastrófistes ja que ens ha tocat viure en l’època de les oportunitats, no?

I és que, volguem o no, un cert grau d’atzar ha d’existir, sobretot si es a base de bé.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!