De res, massa

A la feina, tinc assegudes davant meu dues noies de vint-i-dos anys. Resolem una gestió. Són bessones, exactes, idèntiques, van vestides igual i pentinades de la mateixa manera. Si traço un eix de simetria imaginari entre el braç dret d’una i l’esquerre de l’altra, puc assegurar que la imatge que es veu a una banda i altra és perfectament la mateixa. He de fer esforços per mantenir la naturalitat: no vull que notin que visc una situació entre graciosa i inquietant.

Em mostren els carnets d’identitat. És clar, duen els mateixos cognoms, són nascudes al mateix lloc i el mateix dia, i trobo un altre detall simètric. Els pares es diuen José María i María José.