Al Museu Nacional d’Art de Catalunya es pot admirar una exposició sobre l’obra de tres artistes renovadors, figures claus de la modernitat, Marcel Duchamp, Man Ray i Francis Picabia, una coproducció del Museu amb la Tate Modern de Londres.
El cartell publicitari és un reclam provocador, la imatge d’un urinari posat a l’inrevés, una peça exposada industrial prou allunyada de l’obra artística que explica un moment àlgid del debat trencador de les avantguardes, ( Duchamp la presentà l’any 1917 a una exposició amb el títol “Font” i òbviament li fou rebutjada).
El recorregut de l’exposició és la narració didàctica d’una història, la de l’amistat, influències, imbricació, complicitats i compenetració de tres artistes que innovaren ideològicament i creativa la història de l’art del segle XX.
Provocadors, intel·ligents, amb un humor espurnejant, amics de la suplantació, travessen els moviments artístics trobant-hi nous significats, el cubisme, dadaïsme, el maquinisme… i explorant els nous espais de les icones del segle, els “ready-made, el cinema, la tridimensió, la fotografia…
Amb un element suggestiu, l’ús de la paraula, els jocs equívocs de paraules formant part de la subversió, el més representatiu és el nom de l’àlter-jo femení creat per <duchamp, "Rrose Sélavy", o "eros c'est la vie".
Una exposició fascinant, plena de sorpreses, de la interrelació de l’obra i idees de tres genials artistes complexes. I intel·ligible. Un fet força insòlit.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En el meu últim apunt de ‘Matí de diumenge’ vaig oblidar de recomanar aquesta exposició. Encara s’hi és a temps per veure-la i en sortir pensar: Veritablement fascinant!
Per un fet misteriós al text unes paraules s’han tornat invisibles i malgrat els esforços de la redactora no hi apareixen . Són l’àlter-jo femení creat per Duchamp, “Rrose Sélavy” o “Eros c’est la vie”.
Potser obra dels provocadors artistes.