L’acampada se sap com i quan comença però no quan acaba, encara que podem suposar que acabarà per inanició, per una pluja intensa i persistent, perquè la TV hi perd interès, perquè els examens finals són ací, o perquè les forces de seguretat, assabentades del moment oportú, desallotja els acampats, quan és la matinada, quan el son és profund i aquells són pocs.
I si no fos així, seria perquè el moviment s’estén i pren un gruix ideològico-simbòlic intel·ligible i adaptable per a d’altres estaments socials. Seria perquè l’acampada deixa de ser elitista i es torna interclassista i transversal i té prou força i intel·ligència per a convertir-se en interlocutora del poder polític. Deixa d’ésser una acampada”cosa de joves” i es converteix en un moviment dirigit.
Crec en la gent emprenyada, crítica, descontenta, seriosa i amb ideals.
Desconfio de la sinceritat de les persones i moviments “apolítics”, reconec els vells argumentaris recitats i les cançons i proclames escoltades en altres llocs dites per estudiants de ciències polítiques i universitaris, per joves-elit.
No sóc condescendent amb les pancartes, crits i discursos contra la política i la demanda de democràcia ni amb les comparacions amb el món àrab, responc que l’acampada és possible perquè hi ha un sistema democràtic i que les imperfeccions del sistema no en devalua els principis que el sostenen.
Escolto amb atenció les veus dels joves, i crec que cal que el Govern i el Parlament i els grups polítics demòcrates no només les escoltin sinó que hi dialoguin i treballin per a donar-lis respostes eficaces. Han de recordar que el moviment dels “indignats” té causes raonables i que él seu caràcter i extensió és glocal.
I no m’agrada l’acampada “anacional”, és espanyola en pancartes, rètols i discursos. Hi busco la llibertat catalana i no la trobo malgrat seria una de les claus de la resposta.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bon dia,
Com bé ho dieu, l’acampada ni és apolítica ni anacional, És política nacional espanyola i, per no deixar la tradició espanyola de tota mena, també antinacional catalana.
Salutacions.
Hi ha unes reivindicacions curioses com el bilingüisme o modificar la llei antitabac. Lamento també com estan deixant de destrossades les zones ajardinades de la plaça Catalunya que, gràcies al sistema, podrem tornar a reconstruir amb l’esforç solidari de tots els barcelonis i barcelonines. Curiós els estudiants que s’hi han afegit en temps d’examens i esforços extres. Dit això, em sembla també urgentíssim millorar el nostre sistema democràtic. No pot ser que nacions històriques d’occident tinguin encara negat el dret a l’autodeterminació. No pot ser que des de la capital d’un estat es decideixi quin és l’espoli fiscal que ens cal patir per quadrar llurs pressupostos. Els països sense estat i amb llengua pròpia continuen patint greus entrebancs per assolir la plena normalitat lingüística en moltíssims aspectes i capítols legals i se’ns nega tenir veu pròpia al Parlament europeu… De tot això, no he sabut trobar-ne res en les reivindicacions dels acampats, però no em queixo que acampin, fins i tot m’enorgulleixo de pertànyer a un sistema que els hi ho permet. La llibertat catalana, però, no s’assolira ni amb acampades ni cassolades. Potser, és per això que s’assolirà…
Después de leer el artículo y los comentarios he llegado a esta conclusión, nuestra mirada se ha quedado en la imaginaria frontera de Catalunya, corta visión si deseamos un mejor futuro para nuestro país, para que Catalunya pueda un día reivindicar sus derechos, tendremos que primero arreglar la dictadura de la democracia española, tendremos que refundir un estado mal concebido y con una constitución absoleta, por eso no quiero contemplar la acampada como medio de reivindicaciones catalanas, tiempo tendremos de pedir o exigir, ahora lo importante es contemplar como una parte de la juventud del país no vive aborregada y que si se lo proponen, pueden cambiar las cosas y si son capaces crear un nuevo orden más justo, si fueran capaces de creérselo se darían cuenta que uniendo sus fuerzas y apoyados por tantos descontentos no tan jóvenes, podrían nombrar al próximo presidente de España.
Saludos
Em sembla que precisament el que heu xarrupat mamella no sou precisament el millor model… Que és anacional ? Si els casa haguéssiu ajudat a canviar més i millor les coses potser seria molt més nacional. Molta manifestació el 15J però de què ha servit? A qui ha servit? Intueix algú que servirà de res? Plego que faig tar a donar suport al acampats…
Carregar ara els neulers de la manca de sentit patriota als joves ho trobo gairebé immoral, si els que ho fa són aquells que heu tingut algun tipus de protagonisme polític en els darrers anys. La pàtria és important però quan aquesta no et dóna solucions, no per allunyar-te’n la sents menys.