Es pot trencar el cor per una brutal humiliació i morir?. Li succeí a Na Joana, comtessa d’Empúries l’any del Senyor -inclement per a ella- de 1385.
Joana nasqué filla de rei, de Pere Terç, dit el Cerimoniós, el del Punyalet, IV d’Aragó. Joana era filla segona del rei poderós, bel·licós, ambiciós, d’Aragó, València, Sardenya, duc de les llunyanes Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, que fou també rei de les Mallorques i comte d’Empúries.
La infanta Joana es feia gran sense conèixer marit, promesa pel seu pare a Eduard d’Anglaterra el 1369 sense arribar a casar-s’hi, aquell la maridà amb Joan I d’Aragó i de Tàrent, comte d’Empúries, vidu sense descendència de Blanca d’Anjou. El comte tenia 35 anys i ella 29 quan es casaren el 1373, era una dona culta, coneixedora de lletres, estimadora de la bellesa com tota la cort catalanoaragonesa i de caràcter fort com son pare.
Joana coneixia bé l’ambició del rei, havia viscut a palau l’annexió del regne de Mallorca, el desposseïment del regne a la seva tia Constança; aviat sofrí les accions del pare contra el seu marit, per a confiscar-li el comtat. Duta pel seu caràcter es revoltà contra el seu pare quan veié perillar els drets dels fills i ho feu amb tan gran coratge que el rei, ple d’ira perquè la filla, una dona, el reptés públicament davant de la cort, la insultà greument, humilià i bufetejà brutalment llençant-la al terra amb tanta violència que pocs dies després la comtessa morí. Tenia 41 anys; l’any següent el rei Pere es convertí en comte d’Empúries.
Així morí la desgraciada Joana, les seves restes reposen al panteió reial del monestir de Poblet, prop dels sepulcres de Pere i Maria, els seus pares. Un cas de violència masclista-reial.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Fins i tot en això som una nació normal. Nosaltres també hem tingut algun rei brutal i impresentable.
Quina vergonya el que passa a Constantí. Un Partit no es construeix aixi i menys un país!! Comprant trànsfugues i denigrant el que pensa el poble
Quim
No la sabia aquesta història, és prou brutal. El poder és tan mal conseller i l’ambició també. De tot pertot