TEMPS D'INCERTESES

Fa uns dies, mentre m’avorria mirant el patètic joc que enguany fa el Barça de futbol, em va venir a la memòria en Wittgenstein, aquell filòsof austríac —al que ja vaig recórrer en la novel·la “Després de la tempesta, Pink Floyd”—que va morir a mitjan segle passat i que era una rara avis, tot i viure en un món força rar per si mateix.

Tenia el do d’il·luminar qualsevol lloc amb la seva presència, ja fos una sala amb poques persones, un estadi esportiu, o una aula universitària. Fos on fos, sempre era el centre de l’univers, el focus on se centraven tots els àtoms i totes les mirades. Era el més intel·ligent, però també el més estrany de tots els homes. Fins i tot, dins d’una família de genis, ell era el més genial i el més esbalaïdor. Potser per això va ser capaç de desenvolupar, en un tractat que escassament ocupa setanta pàgines, algunes de les teories més notables sobre la lògica i el llenguatge.

Per què vaig pensar en Wittgenstein en mig d’un ensopit partit de futbol? Pel fet que, de sobte, em va semblar que en la intersecció entre el futbol i la lògica i la filosofia del llenguatge que va desplegar al seu Tractatus logico-philosophicus hi havia una curiosa analogia. Era com un joc d’idees on les línies del camp s’assemblen als límits del llenguatge.

De seguida, però, per continuar amb el meu raonament, vaig haver de sospesar si realment s’assemblen les regles d’un partit de futbol a les regles gramaticals que estructuren la nostra comunicació.

Després de rumiar-hi una estona, em vaig adonar que la resposta forçosament havia de ser afirmativa. La delimitació precisa d’un camp de futbol, l’existència d’unes regles del joc, i la impossibilitat d’expressar-se fora dels seus límits, s’entrelliga, sense cap mena de dubte, amb la noció wittgensteiniana del llenguatge, sustentat també sobre límits i regles immutables, però contingents.

Dins d’un camp de futbol, cada moviment està restringit per la geometria de l’espai i per les regles que l’ordenen. De la mateixa manera, Wittgenstein afirma que el sentit de les paraules ve determinat pel seu ús en contextos específics. Tal qual un jugador de futbol es mou —els del Barça, per cert, no es mouen gaire— delimitat pel terreny i les regles, les paraules adquireixen significat dins del context en el qual s’empren. Igual que el jugador ha de respectar les línies del camp, les nostres expressions lingüístiques troben el seu significat dins dels límits que els imposem.

La metàfora —certament és una metàfora— es fa comprensible quan considerem la idea dels límits de l’enteniment humà. Wittgenstein afirma que hi ha aspectes de la realitat que no poden ser compresos a causa de les limitacions del nostre llenguatge. Igualment, un futbolista pot albirar estratègies i moviments més enllà del camp, però aquests queden fora del joc reglamentat. Per tant, si vol jugar a futbol i no a una altra cosa, no pot sortir d’aquests moviments i estratègies. Igual com Wittgenstein considerava que la utilització del llenguatge està condicionada per unes determinades normes, en el futbol, la tàctica, la creativitat i la intel·ligència d’un jugador sobre el camp, queda limitada per les regles establertes.

Però, tanmateix, a pesar que en ambdós casos s’han de respectar les regles, com el mateix Wittgenstein va matisar, també s’ha de procurar superar-les per ser millors; manipular-les creativament per a expressar pensaments i emocions. Com Messi, que amb habilitat desafiava els límits del camp, nosaltres, amb destresa, hem de mirar d’expandir i explorar els límits del nostre enteniment a través del llenguatge.

Futbol i filosofia, doncs, no són mons tan allunyats com podria semblar a primera vista. Ambdós ens conviden a reflexionar sobre els límits que estructuren les nostres accions i comprensions, i ens encoratgen a ser creatius dins d’aquests confins, a desxifrar la lògica del joc i a transcendir-la. En definitiva, a respectar les regles, però, mirant de superar-les per valdre més. Només així s’avança.

Ramon Font Terrades

www.ramonfont.cat

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!