Coca de recapte

A mitjans gener vaig llegir a The Economist una notícia que m’afectà. No fou pas l’única. La guerra a Gaza estava en el seu apogeu. Han passat quinze dies i no puc oblidar-la. A Tanzània 35 nens albins han estat assassinats l’any 2008 per  tal d’emprar parts del seu cos (cames, òrgans, cabell…) perquè bruixots curanderos sense escrúpols elaborin pocions màgiques.

La moda de matar albins, n’hi ha dos-cents mil a Tanzània, ha saltat les fronteres del país i ha arribat a Kenya, Uganda i Burundi. El 2 de gener de 2009 un nen de 8 anys, albí, va ser mort davant la seva mare a Burundi. Els agressors li tallaren els braços i les cames i fugiren amb el botí. L’atac va ser seguit per un altre a una nena, també albina, de sis anys, a qui li tallaren el cap i les extremitats. El govern de Dar es Salaam, la capital de Tanzània, ha repartit telèfons mòbils connectats amb la policia a nens albins que són sospitosos d’haver estat seguits, per tal d’intentar evitar el seu assassinat.

Investigadors apunten que de cada nen mort els traficants en poden treure 1.000$. Els compradors són majoritàriament miners dels camps d’or i diamants del sud del Llac Victòria, que cobreixen les parets dels forats on viuen amb el pols d’os de nen albí per tal de buscar que brillin en la foscor, segons informa The Economist des de Nairobi. En la seva desesperació, misèria  i ignorància absolutes es creuen els bruixots que prediquen les virtuts curatives i aturadores de tot mal de les pocions que elaboren.

La fam, la pobresa, l’explotació, la incultura, l’opressió, el diner, la desesperació, la supervivència mínima, i els qui se n’aprofiten fan estralls a l’Àfrica. La dignitat de l’home és impossible en circumstàncies impossibles. Ni els posts poden ésser escrits sense que el cor s’encongeixi. Només es pot cridar, sabent que ningú no escolta.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!