La barreja de noms és encara pertinent pel desconeixement que tenim de la futura Presidenta de Brasil, la vuitena potència mundial. No passaran gaires mesos que el seu nom serà força conegut.
En els diaris es pot trobar i remenar tota la informació sobre el país, la seva evolució, el passat guerriller de la senyora Rousseff. No cal fer-ne cap resum.
Deixin-me, però, que els traslladi l’opinió que vaig treure del futur de Brasil a partir del coneixement de la seva voluntat d’impulsar l’escola.
En una trobada ara fa un any i un trimestre vaig coincidir en una trobada a Bogotà amb qui tenia la responsabilitat de dirigir la política de comunicació del Ministre d’Educació de Brasil.
La determinació de Luis Inazio Lula da Silva per eradicar la pobresa i desenvolupar Brasil mitjançant l’escola em va impressionà. No dubtaven en emprar els incentius per afavorir les millors escoles, a partir del seu rendiment.
La feinada que tenien era impressionant, com ho era la visió de l’escola com a palanca privilegiada de transformació social.
Quan aquí anem de tornada i es emboliquem amb experiències fallides, tipus 1×1, no costa res donar un cop d’ull a la manera com els països d’Amèrica del Sud, amb les seves excepcions, posen il·lusió, i gent molt preparada, a canviar l’escola per canviar el món.
Ens inviten a europeus –els catalans del govern Pujol conservem molt predicament— a donar lliçons i només arribar en rebem.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!