Coca de recapte

Passat un any de la darrera trobada formal, els presidents Mas i Rajoy es veuran per parlar amb llum i taquígrafs. Tot el procés seguit ja diu força del context en què es farà la trobada. I del que se’n pot esperar.

Que si només calia demanar la trobada perquè es fes, que si s’havia demanat o no, que si discreta o pública. Tot plegat, apunta a poques ganes de propiciar-la. No vull atribuir responsabilitats, però em sembla que la trobada és més incòmoda per a Rajoy que per a Mas.

Fins i tot, la Moncloa per disminuir-ne la importància ha decidit d’anunciar-la juntament amb la trobada de Rajoy amb el nou cap del PSOE.

El president Rajoy està molt condicionat per les seves paraules i pels mitjans madrilenys que veuen qualsevol indici de flexibilitat en la posició o qualsevol proposta de sortida de l’atzucac com una feblesa i una renúncia a la defensa del que és Espanya i els principis constitucionals que en consagren la unitat i la indivisibilitat.

Des del punt de vista de Rajoy, de la consulta no se’n pot parlar i, per tant, no se’n parlarà. No es pot ni plantejar saber què volen col·lectivament els catalans de manera formal i democràtica. No es pot ni reconèixer que hi ha un cos col·lectiu que pot ser consultat. Cap sobirania no té el conjunt dels catalans.

No cal dir que saber què pensen els catalans no suposa cap proclamació de la independència, ni cap trencament de la unitat de la pàtria, espanyola naturalment. Altra cosa és el que se’n derivaria de saber la veritat. Però pel que pugui ser, que no se sàpiga.

No crec que en Rajoy pugui no parlar-ne ni que sigui per dir que no en pot parlar i que mai no deixarà que es consulti els catalans sobre el seu futur polític. A més, quin és avui el tema dominant en l’opinió pública espanyola? La consulta. En parlaran, sí o sí.

M’agradaria que Rajoy i l’establishment espanyol tinguessin el sentit comú i la cintura que demostren els seus homòlegs britànics. Però no en confio massa.

Com a mínim, n’espero que els canals de comunicació es mantinguin oberts, que la cordialitat i les formes no es perdin perquè és en interès de tots i del procés que el diàleg sigui constant i efectiu, ni que sigui per poder dir les coses pel seu nom i per salvaguardar l’interès general i els drets dels ciutadans.

No tot s’acaba amb la consulta, per rellevant i decisiva que sigui.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!