Coca de recapte

Ja sabeu com acaba la frase que encapçala aquest post. Qui presumeix d’alguna cosa, acostuma a anar-ne escàs. La reflexió ve a tomb pel llibre publi-reportatge de la Generalitat de Catalunya “Dos anys de Govern. Enfortint Catalunya”.

Ja no critico pas que els governs vulguin ensenyar els seus èxits pretesos o la seva feina, tot i que hi ha maneres i maneres i se’n podia trobar alguna més modesta i adient als temps que corren. Gairebé és connatural amb la condició de govern en una societat mediàtica, on el que compta és el que sembla i no el que és. 

Entenc, però, que la propaganda, pura i dura, pagada amb recursos públics és criticable. I encara més criticable és que el mèrit del progrés del país se l’atribueixi el Govern exclusivament, i no es tingui en compte la participació decisiva dels qui en el país viuen i treballen.  El govern tripartit s’apunta com a mèrit el que és de tots, pagat amb diners de tots, i deixa pels altres la culpa del que no va bé. La crisi és exògena, la responsabilitat aliena, el mèrit propi. Si quan tot anava bé, era per obra i gràcia del Govern que el país funcionava, quan gairebé tot va malament, la mateixa lògica ha de dur a dir que és per culpa del Govern. Ni una cosa, ni l’altra si es vol ser equànime.  

També em sembla criticable la imatge de país de somni que el llibre dibuixa. A Catalunya, tot va bé, tot són flors i violes. El Govern es vanta de fer més escoles que mai, quan hi ha més prefabricats (abans barracots) que mai. Els serveis socials van millor que mai, quan hi ha més exclusió i pobresa que mai. I així una cosa rere l’altra. 

El que sap greu, també i força, és la sistemàtica dilució del sentiment nacional català, titllat de carrincló, innecessari i allunyat dels interessos de les persones, que s’ha produït des que el M.H. José Montilla és President de la Generalitat. Cal arrencar la “crosta nacionalista”, hom ha dit. La Nació ja no importa. Catalunya és una comunitat autònoma més. Catalunya ha perdut prestigi a Espanya i arreu. Ja no és respectada. L’eslògan “Enfortint Catalunya” no és altra cosa que la confirmació expressa de la feblesa del país per causa de la feblesa del seu govern, incapaç de generar il·lusió i  aquella confiança que en temps de crisi es precisa, malauradament.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!