El racionalisme amb què intente entendre la vida dels altres i donar-los consells quan me’ls demanen, té una desagradable contrapartida: no em servirà de res quan qui necessite els consells siga jo. Fa temps que això no passa, afortunadament ? les coses van bé, i potser la causa principal siga haver entès en cada moment què era correcte, i què no ho era. Però el valor d?aquesta mena de cartesianisme emocional és quasi exclusivament preventiu. De poc servirà eixa exactitud en la visió el dia que jo mateix caiga en un clot: quan ho veus tot obscur, la precisió no resulta massa útil.
En qualsevol cas, ella sap parlar d?aquestes i altres contradiccions millor que jo. Ha tornat, després d?algunes setmanes ? i els qui la llegim ens alegrem d?una banda, i ens preocupem de l?altra: no estem acostumats a que una cosa tan ben contada no siga només una deliciosa ficció.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ha tornat carregada de metàfores i d’intertextualitat. És tan senzilla com magnífica. Quina ràbia no saber escriure així sobre el dia a dia.
Per cert, he estat mirant els plànols que em vas enviar, d’allò del golf. No em sembla prou modern per a Gandia. Hem d’aconseguir que s’assemble el Manhattan de Cullera, o, si més no, aquest era l’objectiu!
Jo hi afegiria una segona zona "VIPS" i un SPA. Lo captas?