La campanya ha arribat a les pàgines de l’Avui gràcies a l’escriptora Isabel Clara Simó. Tal com ja n’ha informat en Marcús, Simó publica el seu article diari amb el títol que proposem. Això significa una nova conquesta de l’espai mediàtic. Des del meu bloc agraeixo públicament a Simó la seva adhesió. Ara només falten El Periódico i La Vanguardia com a diaris amb més tiratge.
I hem de parlar també de ràdio i de televisió. Ahir començava a Catalunya Ràdio el programa L’Oracle i, al costat d’altres informacions que es trobaven a la xarxa hi va haver un moment per a la campanya. En 4 barres me’n va informar a través d’un comentari, cosa que també li agraeixo. Podeu sentir el programa o descarregar-vos-el des del web de Catalunya Ràdio. Si ho feu i voleu anar directe a la informació en qüestió, és cap al minut 51 de programa. Aquesta seria una bona notícia si no fos que la informació es va rebre amb alguna rialleta i es va presentar com una "curiositat". Aquest tractament demostra la necessitat d’aquesta campanya. La proposta pot ser testimonial. Potser no és gaire freqüent que una iniciativa sorgida d’un particular prengui aquestes dimensions que entre tots hi esteu donant, però no crec que sigui un tractament adequat venint d’una emissora que es diu Nacional de Catalunya.
L’agenda mediàtica continua. Estigueu atents demà a Vilaweb. Ja sabeu que Vilaweb fa també televisió. I al vespre, el programa de Com Ràdio La Malla, que també us podreu descarregar. També Ràdio Arenys m’ha volgut fer una entrevista telefònica (amb lapsus inclòs quan he parlat de Carme Laura Simó i volia dir Carme Laura Gil; sens dubte per influència d’Isabel Clara Simó). Això és el que ha donat de si el segon dia. Què pot passar abans no acabi aquesta setmana?
Finalment us poso al dia d’algunes dades. Les adhesions explícites o detectades superen les 130. Només ahir, les visites a la vista general del meu bloc van passar de 1.300, però el millor de tot és que qualsevol de vosaltres és tan agent difusor com jo mateix, que la campanya es continua escampant. I la millor manera de culminar la campanya és que per la Diada tornem a fer una gran manifestació unitària per l’autodeterminació.
Per un estat propi!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’e-noticies ha publicat una e-carta amb aquest títol, cosa que també se’ls ha de donar crèdit, ja que a la premsa escrita pot haver-hi gent que ha escrit cartes al director, però que no han estat publicades. Si és el cas, ja que l’Isabel-Clara Simó ha "trencat el gel" a l’Avui, podria ser ara el moment que aquells que llegim els blocs, però que no en tenim cap, hi contribuíssim "inundant" les cartes al director amb escrits, si més no a l’Avui i al Punt ( a la Vanguardia i al Periodico veig molt difícil que les publiquessin, tot i que es pot intentar).
Aprofito per felicitar-te per la iniciativa i per dir-te que sóc una assidua lectora dels teus blocs. Fas unes anàlisis molt bones i que jo comparteixo molts cops.
Espero que aquesta iniciativa pugui sevir per començar a organitzar-nos i a debatre quines estratègies poden dur-nos a la independència, un debat molt necessari si mai hi volem arribar.
I, evidentment, jo també vull un Estat propi!
Un amic de Víctor Alexandre, l’escriptor Luis María Martínez Gárate, escriu des d’Euskal Herria: Yo también quiero un estado propio.
Tant l’article de Martínez Gárate com el d’Alexandre s’han publicat al web de Nabarralde, una associació de foment de la cultura basca anàloga al nostre Òmnium Cultural.
Precisament a Òmnium Cultural, aquest dijous 7 a les 12 h, Víctor Alexandre farà la presentació oficial del seu darrer llibre La paraula contra el mur, la independència no és un privilegi.
Penso en ampliar aquesta campanya a sistemes de missatgeria instantània com el messenger o el jabber, a xats, a fòrums d’internet, signatures de correu, …
Jo també m’apunto a la campanya que has iniciat i que consti que tmb sóc convergent
http://www.bloccat.blogspot.com/
Des d’ahir a la tarda, La Vanguardia té el correu que vaig enviar a cartas@lavanguardia.es amb el títol Jo també vull un estat propi, una breu explicació de la campanya i perquè jo vull un estat propi per a Catalunya.
Si es dignaran a publicar-la, ja és tota una altra qüestió. Un terç de la correspondència d’avui eren cartes de felicitació als campeones del bàsquet. Avui tocava. A veure què toca, demà.
Les seccions d’Indecat (Notícies.cat) i (52 motius per la independència) també s’adereixen
http://www.bloccat.blogspot.com/
Ara que España unida ha aconseguit un èxit mundial (a la fi!) gràcies a l’esforç d’una excel·lent selecció d’esportistes de tot el territori estatal, amb una destacada contribució de figures dels Països Catalans, sortim nosaltres en aquesta semana grande i volem un estat propi. Quina poca llargària de mires! Que no ho veiem, que amb el concurs de tots els españols units sempre s’arribarà més lluny? I aquesta unanimitat en proclamar Pau Gasol el millor jugador del món des de Madrid… I que no se’l fan pas seu, dient-li Pablo, no: li diuen Pau! (Harmonia i felicitat…) Què més podem desitjar els bons catalans? España ha tingut un èxit i ens el deu, en bona part, a nosaltres (com els de Pedrosa, Rafa Nadal, Crivillé, tots els del trial d’aquests darrers 15 anys, la selecció espanyola d’hoquei, el Barça, etc, etc…). Aquests són els catalans que compten! Esforçats, que suen la roja amb entusiasme i pundonor, que aporten el seu granet de sorra a l’esforç comú per assolir una fita mundial… Si tots els catalans de tots els àmbits fóssim tan decididament espanyols, ja veuríeu com ens anirien de diferents les coses! Com que no seríem sospitosos de res, l’estat invertiria més en infrastructures a Catalunya, ens deixarien invertir a Endesa sense traves, ens subvencionarien pel·lícules i llibres en català i fins i tot estendrien l’estudi de la nostra llengua a les escoles de tota España, ens permetrien d’anar a Frankfurt sense remugar què carai hi ha d’anar a fer una Comunidad Autónoma, a la fira alemanya, ens perdonarien la meitat del PIB català que s’enduen ara i fins i tot ens aixecarien les barreres de les autopistes, perquè hi poguéssim passar de franc!
Tot això, tindríem, si fóssim espanyols a plena conciència i sense protestar, si no fóssim tant torraous de voler-ho tot en català ni anéssim demanant estats propis per Internet! Tot, tot això, aconseguiríem, i aconseguirem, si fem el primer pas -com en Gasol, en Mumbrú, en Navarro i en Rudy- de confiar en una España unida.
Segur?
Endavant amb la campanya!!!!
Al Laboratori Google també ens afegim a la campanya Jo també vull un estat propi:
http://laboratorigoogle.blogspot.com/
A la imatge veureu els Països Catalans com a lloc de residència del perfil Google 🙂
Enhorabona per la victòria en la batalla de l’Avui. Ahir hi vaig obrir un fòrum amb el nostre títol preferit, tot i que de moment està força quiet.
Per a tots aquells que visiteu fòrums deixant el Jo també vull un estat propi us recomano http://criterio.e-dazibao.com/. No té pèrdua!!
Acabo de penjar aquest escrit al meu bloc i m’adhereixo a la campanya.
http://lluissoler.blogspot.com/2006/09/jo-tamb-vull-un-estat-propi-i.html
Em dic Lluís Soler i sóc regidor d’Esquerra Republicana de Catalunya a Viladecavalls.
Ja n’hi ha prou d’enganys i mentides i d’estar sotmesos a un estat que només ens treu el que pot a canvi del mínim.
Vaig ser de les afectades pel dia 28 de juliol, perquè vivim a Curitiba, -Brasil, i no tenen vergonya ni el govern de Madrid ni el de la Generalitat. Segueixo l’actualitat política molt de prop, gràcies a l’Avui, a la Vanguardia i a la TVCi i això no té solució. Hem de tenir un estat sinó acabarem sense res i sense llengua catalana ben aviat.
Marta
Jo també vull un estat propi III
Benvolgut Xavier,
Sóc un català de viu al Japó, en el meu blog explico la meva experiència en aquest país.
Des del passat dilluns també m’he adherit a la teva campanya.
Patriota, jo també m’he adherit a la teva campanya.
Xavier, apunta: un més.
Una altra adhesió. Sóc militant d’ERC de Cardedeu. En la meva modesta opinió, ERC és l’únic camí per al sobiranisme nacional.
Salut i república!
Eeeeiiiii, jo també, jo també, m’adereixo a la campanya, jo també vull un estat propi d’una piiiiiiii vegada!
http://colomers.blogspot.com
Apunta un altre…
… també hi sóc…
Molt bona iniciativa Xavier. El meu bloc també per un estat propi per fer més gran el sobiranisme des de la xarxa
Salut i ecologia
Antoni Garcia.
Jo també he posat una notícia al meu bloc demanant l’estat propi pels Països Catalans.
Ja som un més!!
No cal gaires paraules. Jo també vull un estat propi.
Felicitats, Xavier!!!
Carme Laura Gil,
qui t´ha vist i qui et veu.
ara defenses l´autodeterminació , tu intima amiga política de Fernández Diaz del PP.
Tu amb les teves influències a Madrid, tant que as defensat al nou estatut.
Suposso que ara estàs aliada a la linea Felip Puig.
I no a la linea Artur Mas, Jordi Pujol.
bloc també sortirà al Regio7 d’Igualada el divendres.
Carme Laura Gil,
la qual conec personalment, es una persona de no fiar,
funciona de la generalitat, al dpt. ensenyament.
Segons companys de L´IES on estava la persona amb més baixes laborals sense cap motiu.
Després quan va arribar a consellera, previ pas per diputada a Madrid on va fer amistats amb tot el PP
va fer `mà dura contra tot el col.lectiu de profes.
Ella que no és catalanista, ara defensa l´autoderteminació.
Que preguntin a la gent de ERC qui es aquest personajillo.
Eis jo tambe m’adhereixo a la campanya, per una Catalunya independent, jo també vull un estat propi
http://www.fotolog.com/ibolga (ibolga’s fotolog)
En Francesc Marc-Àlvaro ha suggerit (a la manera convergent) més d’un cop que és sobiranista.
A veure si s’hi suma algun, de tots aquests intel·lectuals de CiU adscrits al règim (grup Godó).
Ara és l’hora de mullar-se.