Des de fa un temps , just quan la Fira de Frankfurt ens amenaça, ha ressorgit un tema que a Catalunya, als cercles literaris, edició, creació i crítica i entre els poders públics es manté soterrat: la manca d’accés dels escriptors en llengua catalana de ses Illes i València a la difusió de la seva obra a Catalunya i l’accés al gruix del lectorat català.
Ahir ho denunciava al diari "AVUI" el poeta Joan-Elies Adell a partir del comentari sobre el final (esperem que d’una etapa de creació) de l’activitat literària de l’escriptor valencià Toni Cucarella.
És cert que als aparadors i a l’interior de les llibreries i a les biblioteques del Principat és absent l’escriptor valencià o balear que no visqui o no hagi desenvolupat la seva activitat a Catalunya, o no hagi guanyat premis literaris que inclouen l’acció publicitària que dóna un coneixemnt puntual i efímer de l’obra i autor guardonat o un reconeixemnt persistent de la vàlua de l’escriptor.
Adell recalca la manca de recolzament a València de la literatura valenciana (certament en un moment esplèndid que cal estendre a la literatura catalana en el seu conjunt) i denuncia el creixent regionalisme català vers la cultura balear i valenciana.
Cert, en part. La cultura catalana contemporània, des de la recuperació de la Generalitat a Catalunya i la institució de governs propis a València i Balears, ocupa un àmbit paradoxalment "supracultural" en què la literatura es converteix en matèria política sensible, en una mena d’ull de poll que és prohibit de trepitjar.
Hi ha culpa i gran catalana, però no tota és atribuïble a Catalunya. Sovint des d’àmbits nacionalistes balears i valencians s’ha demanat cautela o silencis ambigus al Principat per tal de no despertar el monstre pancatalanista. Políticament i cultural no hem sabut des de Catalunya sortir del paternalisme i hem ajudat a cegues a construir recipients autònoms "regionalistes"que han convertit la cultura en un particularisme i han deixat la literatura catalana a l’albir d’un mercat dur, acultural, anacional i centralista.
El lector, la lectora catalana no mira el lloc del naixement de l’escriptor de l’obra que l’atrau. El que lamentem és l’escassa presència del llibre en català a les nostres llibreries (de Catalunya, de València, de Ses Illes) i el que hem d’exigir és una actitud decidida dels poders públics en la promoció de la nostra literatura, i atesa l’estratègia bel·ligerant i destructiva dels Governs de Balears i València vers la llengua i literatura catalanes comunes, cal esperar que sigui el Govern català qui en lideri el foment i enaltiment i qui esperoni el món de l’edició i comerç cultural en la seva difusió.
La cultura en general i la literatura catalana en particular no és ni regionalista ni pancatalanista, és tan sols universal i nostra.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
T’he enviat un mail al correu de Vilaweb, no sé si l’hauràs vist…
Que vagi bé!
Sabies que les Balears tenen un nom, precisament, ‘Balears’? Segur que quan parles de la Costa Brava, no diu ‘SA Costa Brava’, ni ‘LO Balaguer’ de Balaguer: per què aquesta mania de ‘SES Illes? Desconeixes l’ortografia, la toponímia o directament, la normativa? O és que ho trobes graciós? Perquè de gràcia no en fa gens.
L’última setmana he escrit al meu bloc uns quants posts sobre valencians, i he tingut la sensació que digui el que digui un català sempre hi haurà un valencià que el critica. Si parles de pancatalanisme surt algú que et tilla d’imperialista, i dius que ja s’ho faran, surt l’altre dient que no els fem cas. Diguem que els falta posar-se d’acord entre ells. Això no treu que n’hi hagi una colleta, reduïda, això si, que són de primera, valents i desacomplexats.
Un exemple: el meu homònim Amadeu, que aquí a baix et fa una crítica fora de lloc i força pedant perquè se t’acut dir Ses Illes en comptes de les Balears. A mi em van posar verd perquè vaig parlar d’aristocràcia universitària valenciana per referir-me a un catedràtic que conec. A vegades em pregunto si ens criticarien tant si no fossim catalans…
Bé, en tot cas, jo em prenc aquest Ses Illes com una llicència poètica.
La cultura en general i la literatura catalana en particular no és ni
regionalista ni pancatalanista, és tan sols universal i nostra.
ho resumeix molt bé… I no entenc l’aldarull que ha fet aquest blocaire perquè faces servir l’article salat en un text blocaire. De vegades, sembla que l’enemic el tenim a casa… i no t’ho prengues malament (m’adrece al comentariste de l’article salat)…
Bona vesprada