HIPOTECA DE CABÒRIES

De moment un poc de tot (nació, reflexió, perifèria, tasts literaris...)

19 de març de 2012
0 comentaris

SÓN AQUESTS ELS PROBLEMES REALS DELS CIUTADANS?

Una de les coses de què més presumeixen els membres del govern de les Illes Balears és de parlar i d’actuar sobre els problemes reals del país, els que afecten els ciutadans. Ara, als centres educatius s’ha rebut una circular, vegeu-la a la imatge- que requereix als directors i les directores dels centres a treure un llaç, fet amb tela quatribarrada, que simbolitza la defensa de la llengua pròpia de les illes, que no és altra que la catalana. La campanya no ha ocasionat cap problema, ni queixa per part dels alumnes o de les famílies. Només una institució, el Circulo Balear, defensors del monolingüisme en castellà i braç ideològic de la política lingüística del PP, n’ha fet una denúncia pública. El Govern deu haver entès que com que ha piulat el Círculo era un problema greu, que afecta tothom, per això ha posat la seva maquinària en marxa: redactors, correctors, revisors, ensobradors, correus, etc., amb la despesa que això suposa de temps i de diners i ha enviat aquesta circular al centres. Permeteu-me que hi digui la meva:

Em pensava que quan es deia per la xarxa era un broma. Potser res més que atiar aquella frase que diu que “qui menys hi sap, més hi diu”. Ara ja té forma de circular, de paper oficial signat per una directora general de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives del Govern de les Illes Balears. Sí, s’insta els directors i les directores dels centres escolars perquè treguin de qualsevol lloc visible el floc, el floc que pren forma de llaç reivindicatiu i que té els colors de la senyera, però que en cap cas és una senyera.

Qui llegeixi la circular pot pensar que allò que tenen els centres educatius, penjat al pal de rigor i amb totes les formalitats, és una senyera i que és l’únic estendard que té un valor trascendent. Vaja, com passa amb alguns ajuntaments de Catalunya. No, no és això. Es tracta, ja ho he dit abans, de fer un immens llaç amb els colors de la senyera, de la mateixa manera que el dia de la dona, el 8 de març, es podria posar un immens llaç lila. O de la mateixa manera que, segons l’efemèride, pel google surt un llaç negre, o la gent en porta un a la solapa.

El llaç quatribarrat, el gros i el que lluïm molts de docents al pit, és un crit en defensa de la nostra llengua, que és perd, que es residualitza. I ho fa, entre d’altres coses, perquè el govern de les Illes Balears pren un seguit de mesures que ajuden a aquesta residualització. Diu la circular de la directora general, tota una química professora d’institut, ella, “que les infraestructures educatives s’han de destinar a la prestació d’un servei públic educatiu”. I jo em deman: quina ocupació fa el llaç de les infraestructures educatives? Quin espai n’usurpa que podria estar destinat a la docència? No ocupen més lloc les publicitats de lloguer de pisos, megafestes i festes i els múltiples cartells que en un centre educatiu s’hi pengen? O també l’espai de certs diaris que es distribueixen gratuïtament i que no són un model d’ètica? Han fet alguna circular que ordeni tot aquest caos d’informació que arriba i es penja als instituts? També diu que no s’hi poden fer reivindicacions amb rerefons polític. No ho és tot polític. Una correguda (altrament dit cursa) solidària per donar aigua al Níger no és un acte tan polític com defensar la llengua catalana? Quins valors més universals té celebrar actes com els dits o el dia de la pau que no tengui la defensa de la llengua catalana, la pròpia d’aquestes illes? Quin dret constitucional es conculca amb aquest gest simbòlic? Que m’ho expliquin… I en el darrer paràgraf, vol dir que s’han de llevar dels instituts tots els cartells que no siguin propis del centre? Perquè ben pensat tots els altres deuen tenir bony o forat, per tant tota la resta deuen alterar les relacions en el si de la comunitat educativa. Faran desaparèixer els plafons informatius de la comissió de medi ambient de cada centre o només faran desaparèixer el de la comissió de normalització lingüística? Una mica de sentit comú senyora Celeste. I davant segons quin atropells sempre hi ha la dignitat de la dimissió. Anomenar l’aigua H2O és també polític? Vaja, no em faci riure!

Fotografia: La circular de la directora general amb alguns afegitons gràfics i evidents.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!