Si no fos que la cosa és seriosa i, a més d’un futur col·lectiu, alguns s’hi poden jugar, a títol personal, algunes pessigolles males d’empassar, per no dir lesives. Si la cosa, dic, no fos seriosa podríem mig afirmar que n’hi ha per llogar cadiretes. És cert que com observador m’he situat a una part
La fita va ser històrica. El nombre de participants exactes tant fa ! La policia només en va comptar 15.000, devia ser perquè per maca de pressupost ja no tenien tinta al bolígraf ni paper per consignar-hi més quadrets. L’organització parla de 50.000, que són molts en l’illa de la Calma. Tanmateix, l’oblit del president/presidente
Una de les coses de què més presumeixen els membres del govern de les Illes Balears és de parlar i d’actuar sobre els problemes reals del país, els que afecten els ciutadans. Ara, als centres educatius s’ha rebut una circular, vegeu-la a la imatge- que requereix als directors i les directores dels centres a treure
Honorable Conseller del nostre govern Balear, Dimarts dia 6 de març, al Parlament, responent a una pregunta del seu propi grup – vaja quines ganes tenen de fer-lo lluir- va fer unes declaracions que em varen ofendre en el fons i en la forma. Dèieu que als instituts, durant els esplais, s’havien fet pseudomítings on
Malauradament ho tenen molt clar, els del PP (Els mateixos amb qui pacta Mas a la recerca de no se sap quina mena d’efluvi celestial). Coneixen, els de les gavines imperiales, un dels principis elementals del darwinisme, que un membre d’un animal, si no s’empra, s’atrofia o cau; per exemple la coa. El mateix passa amb
Ahir vaig anar a la manifestació reivindicativa del 31 de desembre (Jaume I no sabia que aquesta data es convertiria en heavy-comercial i per això els actes se celebren entre sant Esteve i dia 30). Érem, segons uns 1.500, segons altres 3000. Més enllà de la xifra exacta he de dir que érem moltes
A les Balears, els Consells de Govern, es fan en divendres. A principis de desembre, tots cofois, n’acabaren un tot proclamant que aviat podrien satisfer el dret que tenen els pares a triar la llengua de l’ensenyament dels fills. Es basaven en uns informes tècnics del “Circulo Balear”, una entitat “gonellista”, és a dir secessionista
A Mallorca, una retxa és el que al Principat en diuen una ratlla. Abans és feien retxes a terra per jugar a bolles, uff, fa tants d’anys d’això! O quan hom fa una feina completament inútil es diu que fa “retxes dins l’aigua”. Darrerament, sobretot, pel Principat, s’ha encunyat la terminologia ratlla vermella, per indicar
(Article publicat al Diari de Balears, 1-12-11) Aquests dies a classe hem explicat la planificació lingüística. Enguany he fet veure als alumnes un matís diferent: no només planifiquen els governs que volen assolir la normalització d’una llengua, sinó que també ho fan els que persegueixen objectius contraris. Per això, hem partit d’una definició de
No és un desig, és una percepció intuïtiva. M’hi jugaria un pèsol, com diu el mestre Puyal, que un dels que està més preocupat per la victòria aclaparadora del PP és el mateix Mariano Rajoy. I molt més avui que no ahir. De fet, ja hi estava al final de la campanya. Però anem
Aquest és un post d’urgència. Ja ho saben, qui fa feina en diumenge, el dimoni se la menja. Però que hi farem! La malaltia (encara que sigui mental) està a l’ordre del dia i hom no sap mai el moment en què es pot produir l’atac de beneituria, d’obcecació psicòtica. El meu president, perquè
Avui als meus alumnes de primer de batxillerat, per estudiar les malaïdes tipologies textuals, els he passat un article que l’escriptor Guillem Frontera va publicar al Diari de Balears. El text es titula el cor de la tardor, en homenatge a aquell versos de Bartomeu Rosselló-Pòrcel del poema A Mallorca, durant la guerra civil, que diuen:
L’escenari era gairebé idèntic: una plaça de bous. Els protagonistes agermanats per un mateix ADN: la fília obcecada pel blau gavinal i per en Rajoy. Tanmateix les posades en escenes, diferents. A Saragossa hi havia dos anells, que circumdaven la plaça pel seu interior, de banderes. Una era l’espanyola, l’altra, la senyera, quatribarrada sense
A Mallorca el pa amb fonteta és un menjar de pobres. Es tracta d’una cosa tan senzilla i simple com pa rostit, és a dir, dur, remullat amb aigua i trempat (res d’erotismes, trempar a Mallorca vol dir amanir) amb oli, vinagre i tomàtiga. Es feia servir en aquell temps de magrors per aprofitar