HIPOTECA DE CABÒRIES

Majestat,

Avui a l’escola ens han dit si volíem participar en un concurs Què és un rei per a tu? La mestra, ens ho ha dit una mica de cap de dent, sense gaire entusiasme. Els alumnes tot d’una ens adonam de les coses. Segurament la direcció la hi deu haver obligada. Ja se sap, ella ens ho diu, a la direcció li agrada quedar bé amb les famílies, amb el batle, amb el conseller i també he suposat que amb Vossa Reial Majestat. Encara que no véngui mai a visitar-nos a l’escola. Estaria bé que vengués. Sap? Segurament arreglarien les canonades dels excusats, que estan embussades dia sí i dia també i li donarien una maneta de pintura, a tota l’escola, que la que hi ha cau, sap a què s’assemblen les parets? No majestat, no, s’ha equivocat. S’assemblen a l’esquena d’una turista vella quan fa una setmana i mitja que pren el sol: tot són pellerofes que se li desferren.

Bé, però no vull perdre el fil, la mestra ens ho ha dit sense gaire entusiasme però ha afegit que seria una nota més de classe. Jo la vull sorprendre i vull fer un treball ben documentat, per això, m’he permès la gosadia d’escriure-li aquestes retxes. Segurament deu estar avorrit, tot sol a l’hospital. Sap, no ho entenc molt, quan mon pare el varen operar del menisc, ma mare no es va moure gairebé de la clínica i també hi anaren els meus padrins i els oncles, en canvi a vostra majestat, la reina només ha vengut vint minutets. No ho acab d’entendre? Bé, però millor per a mi, així em podrà respondre aquesta carta. Ai si fos de puny i lletra, com bavaria d’emoció davant tota la classe!

Supòs que deu passar una mala temporada. Totes les famílies les tenim. A nosaltres, sense anar més lluny, quan mon pare es va trencar el menisc, al meu avi matern se li va trencar el ballador de l’anca. Oh, perdoni, no volia ser imprudent! Coses que passen als vells. No, no va ser caçant elefants, va ser dins el menjador de ca seva. Per tant, no cal anar a Botswana per tenir una caiguda, li hauria pogut passar a un passadís del palau, com quan li estamparen la porta per l’ull. I també es va espenyar el cotxe, la corretja de la transmissió, 600 euros, pel cap baix. Ja sé que a vostè això no és res, però per a nosaltres va ser un cop molt dur. Vaig consentir quedar-me un mes sense paga! Per cert, ja que es tan magnànim i pot anar tan lluny a caçar elefants i als seus no els falta de res, basta veure el gendre, sí n’Urgandarin, que diuen que està podrit de diners, ¿em podria enviar un bitllet de 100 euros amb la carta, així tendria un fons reservat, es diu així no, per si s’esdevé algun imprevist com el que li he notificat? Segur que no n’haurà de donar compte a ningú, ni als diputats ni als senadors, per aquesta niciesa, no?

Bé, ara que ja ens hem agafat confiança, permeti’m que li ho digui, però no m’ha semblat gaire reial, vull dir propi d’un rei, això d’anar a caçar elefants tan lluny. Si jo per la corretja de transmissió em vaig quedar un mes sense paga, vostra reial majestat podria anar amb una mica de compte amb els que gasta. Avui, quan anava cap a l’escola, en deien llamps i pestes de vós. Sí, era la mare d’en Kim, però és que pobreta té el marit a l’atur i a ella no sap si la contractaran a l’hotel per fer la temporada d’estiu. Jo em pensava que un rei, encara que fos de mel i sucre, feia honor a les gales i a les reverències que tothom li fa. I no feia fuites d’aquestes, quasi d’amagat. Però segur que vós em donareu una explicació convincent i assenyada, no com la que circula per segons quines pàgines web que no m’han deixat ni mirar.

Sí, que vol que li digui, és que lentament se’m van esbucant totes les cartes d’un castell il·lusori que jo m’havia fet sobre les vostres reials persones. Que si en Marichalar primer, que deien, bé d’aquest deien coses que no entenia bé però que em semblaven impròpies d’una Altesa. Llavors, va venir l’altre, que diuen que està exiliat, o es diu deportat?, a Nova York. Sí, vaja quin rebombori que es va armar a Palma, la meva padrina davant el televisor no feia altra cosa que exclamar-se: “Jesús a què ens haurem de veure! Si aquests fan això, que no deuen fer els altres!”. A què és un cosa lletja que jutgin un parent teu? Sí, l’àvia ho deia: “tanta sort que a ca nostra tots som condrets i ningú no ha hagut de trepitjar cap jutjat”. No ho entenc, si vostès tenen tot el que volen? Ja m’agradaria a mi ser dels vostres, segurament no hauria d’anar a collir ametles a l’estiu!

Hi ha una altra cosa que no entenc, Majestat. Ma mare i la veïnada malparlen d’una altre veïnada perquè diuen que s’engata, que gasta més del que guanya amb roba i bosses i coses que no tenen gaire trellat. I ho fan a l’escala del pis. A vegades parlen fort i els senten els altres veïns. A vós, en canvi, no us poden ficar mai el dit dins la nafra. O dins les nafres, perquè en té tantes! Passar per la pedra vuit vegades en tan poc temps! Com és que de vós no se’n pot parlar? Perquè fet i fet, la seva família i vós mateix, sou ben normals, no hi ha res que us faci diferents dels altres: es divorcien, es casen amb divorciades, el nét major fa coses que no pot fer a la seva edat, el gendre jove que diuen que s’ha embutxacat doblers. Vaja, això, al poble només passa en les cases més, com li diria, més ordinàries. I la gent, vaja si els critica, en canvi a vostra majestat no. Fins i tot en Rajoy s’hi ha posat fort, en aquest tema! No hi veig l’interès que hi té!

Bé, esper que m’ho expliqui amb detall una mica tot. Així entendré moltes coses i podré saber de primera mà què és un rei per a mi, segur que la redacció em sortirà de primera i, si no torna ser a caçar, tal vegada vós mateix, en realíssima persona em doneu el premi. Ara, però, tot és molt confús. Negre. I de rei negre, ja en tenc un, al Betlem. Dos serien massa.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!