HIPOTECA DE CABÒRIES

La fita va ser històrica. El nombre de participants exactes tant fa ! La policia només en va comptar 15.000, devia ser perquè per maca de pressupost ja no tenien tinta al bolígraf ni paper per consignar-hi més quadrets. L’organització parla de 50.000, que són molts en l’illa de la Calma. Tanmateix, l’oblit del president/presidente de les Balears serà proporcional a la majestuositat del nombre de manifestants. Tanmateix, els que hi anàrem teníem ben clar que no el faríem mudar de cantet. És obstinadament caparrut! Què hi farem!

La qüestió de la llengua ha estat una provocació gratuïta del govern de les Illes Balears. Mentre es parla de llengua no es parla de la crisi, ni de les retallades, ni dels incompliments del programa electoral davant el tema de l’apujada d’impostos, que varen dir que no ho farien.

Hi va haver dos moment que per mi foren especialment emocionants, que em posaren carn de gallina. El primer va ser veure tres fills, potser n’hi havia algun més, de l’il·lustre filòleg Francesc de Borja Moll. Els vaig veure a la plaça de la Porta Pintada, altrament dita plaça d’Espanya. Molt a prop del domicili familiar dels Moll. Hi vaig ser una pic mai, al pis de don Francesc. Supòs que ell, que va batallar tant com va poder contra el franquisme més obscur tirant endavant l’editorial Moll, el diccionari Català-Valencià- Balear, fundant llibres Mallorca, una llibreria de referència i que va ser víctima els anys setanta d’atacs dels feixistes, fundant l’Obra Cultural Balear, etc., no es devia esperar mai que en la democràcia i amb l’autonomia es produïssin aquests retrocessos en matèria lingüística. Crec que les mesures del govern Bauzá són un insult, un menysteniment a la ingent tasca duita a terme per l’infatigable filòleg menorquí. Com qui tira una senalla de fems sobre la seva memòria.

La segona calrada al cos fou en passar per davant la plaça Major on una pancarta recordava el company Jaume Bonet que ha duit a terme una vaga de fam en defensa de la llengua. No ha estat en va, el teu gest, company Jaume; com a mínim ha servit per despertar consciències adormides, a Mallorca i fora Mallorca. Els darrers dies del teu gest valent has estat portada en alguns mitjans de comunicació nacionals, i ho dic bé, nacionals, de la nostra nació. I també perquè més enllà dels límits gropellosos d’aquesta illa, a vegades ingrata, algú es preocupàs per la llengua. La llengua catalana és de tota la comunitat nacional i convé que els principatins també la defensin amb ungles i dents més enllà dels seus límits estrictes territorials. Està bé defensar la llengua a Brussel·les, però també és molt més urgent defensar-la en tota la seva integritat territorial. I hi ha espais lingüístics seriosament amenaçats.

Per tant Oriol Junqueres, que hi eres present, està bé que faceu mocions en defensa de la llengua i contra les amenaces lingüístiques a tota la nació, però que la cosa no quedi només en aquest gest. També, ja que hi sou, en podeu portar una al Parlament de Catalunya i una altra al parlament de l’Estat. I a l’Europeu. I si mai tornau a governar al Principat, no ho faceu amb aquesta estretor de mires que ho heu fet. No us heu de recordar del país sencer només quan hi ha eleccions o quan hi ha gestos, simbòlics o reivindicatius, com aquests. Que aquesta noció de país que defensau, i que compartesc, la tingueu present en totes les vostres tasques de govern, especialment si ho feis des de la Generalitat de Catalunya.

Dins la magror i el desencís, aquesta diada ha servit per carregar les piles, per recobrar l’autoestima com a poble. Si el poeta va dir: poble que sa llengua recobra, es recobra a si mateix. Ara en cal dir, poble que la llengua defensa, es defensa a si mateix.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!