HIPOTECA DE CABÒRIES

De moment un poc de tot (nació, reflexió, perifèria, tasts literaris...)

9 de març de 2012
0 comentaris

I FARÉ DE CADA CLASSE UN MÍTING…

Honorable Conseller del nostre govern Balear,

Dimarts dia 6 de març, al Parlament, responent a una pregunta del seu propi grup – vaja quines ganes tenen de fer-lo lluir- va fer unes declaracions que em varen ofendre en el fons i en la forma. Dèieu que als instituts, durant els esplais, s’havien fet pseudomítings on s’havia malparlat de la vostra manera de governar. Clar, sí haguessin parlat del sexe dels àngels – només dels àngels- o de futbol no ho hauríeu catalogat així. Ara, permeteu-me que us faci una rèplica al vostre discurs. M’ha ofès en la forma quan ha emprat l’atenuant pseudo per referir-se, per dir-ho d’alguna manera, als meus ensenyaments. Supòs que no li agradaria que jo em referís a la seva tasca com la d’un pseudoconseller. M’ha ofès en el fons quan vostè em nega la possibilitat de fer cas al màxim principi pedagògic que atenc: procurar que la realitat circumdant de l’alumne entri a l’aula.

Per matisar les meves paraules permeti’m que li recordi una anècdota que em va passar quan era alumne. Un mestre, d’aquell temps i d’aquelles circumstàncies- no li faig cap retret, ara, al mestre- que ens havia ensenyat el cara al sol, els en pie camarades i tota la solfa que ho acompanyava, que era l’encarregat de promoure i incentivar l’assistència d’alumnes als campaments del Frente de Juventudes, (que potser era l’única manera que tenien aquells infants d’anar a uns campaments o colònies) aquest mestre, un dia que jo a classe llegia uns versos irònics, miri em ve de lluny la vena, en castellà i completament innocus però que feien riure la gent, em va amenaçar dient: “si hay política, un cero”. La cosa és ben òbvia, en aquell temps els únics que feien política, i els era permesa de fer-ne, eren els franquistes. Justament els qui acusaven la resta de fer-ne! No sé si l’anècdota li ha aclarit res però puc ser més explícit. Els qui acusen de fer pseudomítings, ergo de voler, segons el seu parer, influir en les ments dels alumnes són els que ho fan sistemàticament. Com fan vostès sempre. En el mateix ple del Parlament varen triar com a director d’IB3 una persona del seu partit. La televisió no manipula infants i no tan infants?

Hi va haver un filòsof català actual, de prestigi, no record si era en Terricabras o en Castinyeira, especialista en ètica, que va fer una aportació interessant sobre les ideologies i els mestres i va dir, més o menys, que allò que no havien de fer mai els mestres era amagar la seva ideologia. Jo li faig cas i no n’amag mai la meva. Els alumnes poden jutjar-me millor. I tornant al principi pedagògic, jo li confés, sr. Conseller, que, si explicant sociolingüística he tengut avinent un exemple extret de la nostra realitat més immediata, no he dubtat ni un moment a posar-lo i a fer-lo públic. La culpa no és meva si les seves actuacions de govern contradiuen allò que afirmen els sociolingüistes més prestigiosos de tot el món pel que fa a la conservació de les llengües i a la promoció del seu ús social. De la mateixa manera que faig comentar als meus alumnes el preàmbul del famós Decret de Mínims, de 1999, fet, si no vaig errat, per un col·laborador actual seu, i que és una magnifica justificació de la necessitat de l’ensenyament en català com a garantia de complir allò que diu la legislació vigent.

Convendria sr. Conseller que, si ha de fer dissabte als centres educatius, ho faci ben arreu i comenci per les cascarrulles més grosses. Per si en vol prendre nota li diré que cada dia es distribueixen més de 100 exemplars d’un diari, que sol ser bastant de la seva corda, on han aparegut articles que han defensat els abusos de menors i també que ha fet portades sonadíssimes on, precisament, l’ètica i la manipulació no eren les virtuts més excelses que exhibia.

Per tant no li vengui de nou si li dic ben clar que pens, de cada classe, fer-ne un míting si per això vós enteneu que si introduesc la realitat dins l’aula és fer-ne un; de la mateixa manera que els professor de naturals parlen, si s’escau, de sobreexplotació dels recursos naturals o els de geografia de sobreexplotació turística o urbanística.

Molt respectuosament, el seu humil assalariat.

A la fotografia, professor amb alumnes fent un míting? Objectivament es feia un recorregut pels espais descrits a Auca, poema de B. Rosselló-Pòrcel   
Aquest article, amb algun afegit a la versió en el bloc, va ser publicat al Diari de Balears 08.03.12

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!