Ja se sap que quan es busca un culpable, tothom tendeix a tirar les culpes a algú altre que no sigui ell mateix. Avui farem una excepció. Accepto que la majoria, per no dir tots, els mestres i llicenciats que fem classe a la Secundària pública, som una penya d’incompetents que no hem sabut copsar el pas del temps i no hem sabut adequar-nos a les noves exigències d’una societat sempre canviant. Ja està acceptat. Així i tot, se’m permetrà fer un parell o tres de preguntes: D’on ha sortit aquesta colla d’incompetents? Qui els ha donat, els està donant, el títol de mestre o de llicenciat? La supercompetent universitat catalana? No és possible. No és possible que una institució tan eficient, una institució que compta amb el mític Salvador Cardús i altres intocables que es passen el dia fent conferències, escrivint llibres i pontificant sobre el tema en tota mena d’Agora i tertúlia, hagin estat capaços de “formar” individus tan incompetents com els mestres i llicenciats que tenim actualment als Instituts. Atès que al país, i a la Metròpoli, funciona tot perfectament, com està diàriament demostrat, aquí deu haver passat alguna cosa. Potser han vingut d’algun planeta llunyà. Perquè els alumnes de les eminències que tenim a les facultats no poden ser aquests professors, no? D’on deuen haver sortit?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’educació a secundària es troba en un estat lamentable. I la universitària també. No cal donar les culpes a ningú, diria jo, tot el país és igual perquè s’ha abaixat el nivell social dels professors, disminuint-los el sou i fent-los quedar sempre com uns vividors que no treballen gaire. Com a resultat d’això, ara són uns vividors (de fet somnien per les vacances) ja que difícilment poden treballar en una societat que en gran part els menysprea perquè els troba massa pròxims i encara massa llunyans. La culpa és del govern i del model capitalista que tenim. Tens raó, no hi ha ningú que no estigui lliure de culpa. Hem de recuperar els espais pròxims tots plegats, sinó acabarem malament com a societat si només atenem els interessos de les grans corporacions que ens venen ordinadors, teles digitals i consoles.