Rafel Santapau

Professor de literatura i teatre / Pintor, escriptor, músic i artista en general / Independentista radical./ Ateòleg / Absolutament cremat (ara no tant)

7 d'agost de 2007
Sense categoria
4 comentaris

la realitat i la ficció

Seguim amb el tema   —– >

Una vegada més la realitat supera la ficció.

 

Ho vaig escriure fa una dies:  ?Crec que el problema de les rodalies de RENFE  a Barcelona – i en bona part la tangana de l?aeroport del Prat – s?ha d?entendre com una voluntat clara del Govern de Madrid per demostrar que Barcelona és un desastre i Madrid una exemplar ciutat europea. Per acabar demostrant, per la via subliminal, de moment, que el centralisme és bo i el nacionalisme ?ni que sigui amb un govern subsidiari- és un error, no funciona.

  Crec que el Govern de Madrid, amb el somrient Zapatero al capdavant, té la intenció d?arruïnar la imatge de Barcelona, i de pas la ciutat i tot. Si no, no puc entendre tanta incompetència, tan manifesta i tan impunement repetida.  Perquè es pot ser ruc, es pot ser incompetent, però no durant tants anys i a més a més, somrient. ?

 

Dit així, fins i tot a mi em semblava una mica excessiu, com aquells escrits molt abrandats, lleugerament pamfletaris. Tampoc és que estigués penedit d?haver publicat  el text. Avui, però, la realitat ha superat la ficció i el Sr. Ruiz Gallardón, alcalde de Madrid, ha dit exactament el que suposava al meu escrit: que Catalunya no funciona perquè perdem el temps en debats identitaris en comptes de treballar per resoldre els problemes dels ciutadans.

Es a dir, si no vaig molt equivocat, que el col·lapse de les autopistes (de peatge) la perpètua xapussa de Rodalies, la congestió del Prat i la caiguda del cable que segons que sembla va provocar l?apagada de Barcelona (15 dies després del dia d?autos, encara no sabem oficialment el motiu de l?apagada) i de pas el soroll dels generadors que miren de portar la llum a les cases dels barcelonins, tota aquesta suma de tercermundisme, es deu a què els catalans perdem miserablement el temps en estatuts i reivindicacions identitàries, i de balances fiscals, en comptes de cridar d?una vegada per totes ?Vivaspaña? i celebrar les gràcies del centralisme, com fan a Madrid i ben bé que els va.

 

No tenim més que mirar-nos- els: el millor aeroport de l?Europa del Sud, el més gran i el més capaç per rebre passatgers i mercaderies, trens de rodalies suficients i puntuals, les millors fires de mostres,  totes les autopistes gratis, el TGV funcionant des de fa anys i perfectament, les empreses més importants  domiciliades a Madrid,  ara s?estan fent un port a València que aviat li passarà la mà per la cara al de Barcelona i Tarragona junts, museus i parcs i jardins i uns teatres de categoria, total: una ciutat europea com cal, una capital d?Espanya que es pot ensenyar a tot el món.

 

I nosaltres, què?

Aquí, plorant i fent plorar.

 

Com és que encara no s?ha organitzat una vaga general que faci tremolar l?enemic? ( potser perquè està tothom de vacances?)

 

  1. Fem cas al Gallardón, que és persona intel·ligent, i deixem de perdre el temps en debats i declarem d’una vegada per totes la independència. Ja veurem com n’és de modern, exemplar i avançat l’estat espanyol quan se li acabi la mamella catalana.
    La veritat, si no ho fem ens mereixem el que ens passa. Per cagats.

  2. I en fa de temps que també penso el mateix company, i compte que aquest discurs en alguns sectors qualla.
    I nosaltres tenim un llenguatge confús i feixuc que no sabem contrarestar, ja fa temps que penso que els socialistes són extemadament perillosos, i el nostres companys -tu ja m’entens- amb un odi visceral vers CiU, i tot perquè han personalitzat moltes coses.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!