Metàfora o paràbola que el lector intel·ligent entendrà sense dificultat.
Dedicada als meus amics de sempre.
El policia bo i el policia dolent
Ho hem vist a totes les pel·lícules.
Hi ha un innocent detingut. Entra un policia i l?amenaça amb trencar-li la cara, amb torturar-lo fins que ho confessi tot : tu no saps de què sóc capaç? … ?oetu no saps amb qui estàs parlant?… L?amenaça amb trencar-li les dents i amb violar la seva germana petita. Es el poli dolent. Després d?una bona estona d?amenaces i pressions diverses, li diu al detingut que se?n va a buscar una màquina que, aplicada als testicles, el farà cantar com un pollastre. Marxa el poli dolent.
El detingut, tot i que se sap innocent, està espantat i contra la paret. Psicològicament destrossat.
Llavors entra l?altre, el policia bo, amb un tarannà diferent, amb un somriure molt ben assajat. Li ofereix al detingut un cigarret i un gotet de taronjada. El detingut es relaxa, creu que ha trobat un amic, algú que el comprèn i el vol ajudar, i llavors, sí, llavors, amb el braç del poli bo al voltant dels muscles, canta com un pollastre.
I així ens trobem amb el ?oevalenciano? i el ?oecatalán? com dues llengües diferents a Correus, a Hisenda i als Premios Max, un Estatut que no és pas el que va aprovar el Parlament de Catalunya, un aeroport del Prat que seguirà en mans de l?Espanya de sempre, unes autopistes de peatge que ens haurien de fer vergonya, una voluntat política decidia a fer de Madrid una capital moderna i europea, molt per damunt de les fires, els congressos, el comerç i la potència econòmica i empresarial de qualsevol altra ciutat , una Fira de Frankfurt on ha de quedar molt clar que la cultura catalana és un apèndix de la gran cultura espanyola, i els ports sense traspassar i les balances fiscals sense publicar.
I el detingut content , plora de satisfacció i creu de bona fe, mentre agraït assaboreix la taronjada, que finalment ha trobat un amic, algú que el comprèn..
Ho hem vist a totes les pel·lícules.
Atentament.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Estàn acostumats. El que es importa es desenvolupar les amb normalitat les seves tasques empresarials.
ací la cosa va de l’Aznar i el Zapatero, no?