Breu comentari sobre l’atemptat de Durango i la penya que el patrocina.
—————->
Després de ben bé tres mesos d?haver trencat la treva, ETA ha tornat a atemptar. Amb una furgona a Durango, el poble aquell on havien de fer uns tramvies que no sé si ja els han fet o encara no.
Des de fa una anys, la deriva d?ETA ha anat acostant-se cap a l?organització mafiosa pura i dura. L?impost revolucionari n?és un bon exemple. No va massa lluny de la ?protecció? que ofereix la Camorra, o la ?protecció? que ofereixen alguns clans gitanos a determinades obres, o la ?protecció? que ofereix la màfia xinesa als establiments que controla. Es cert que ETA fa anar un vocabulari polític molt abrandat en les seves cartes – lleugerament antic, si hem de dir-ho tot- però la finalitat és la mateixa: anem a pagar-nos l?organització, els lloguers, els cotxes, els pisos, els viatges i les tres o quatre menjades diàries. I el tabac.
ETA representa avui la més antiga i clàssica essència de ?lo español?. Es la continuació ?justificada en un principi- de la tradicional ànima espanyola que diu: ?O penses com jo, o te trenco la cara?.
Els llibres d?història en van plens d?exemples. No em caldrà posar-ne cap perquè el lector els coneix perfectament i, potser, segons com, encara em diran identitari.
Crec que els de la ETA són tan fatxes com els de la COPE i la Brunete en general, i els de la Brunete, també terroristes, tenen al seu favor que no són, de moment, físicament violents. Són més de la caspa, és cert, però no són violents, que ja és alguna cosa.
I les justificacions de Batasuna ja no valen, ni que les diguin cridant a ple pulmó davant d?un munt de gent i fent una mica la cara de que es creuen el que estan dient. Poden posar en la mateixa frase, el poble basc, Euskal-Herria i l?euskera, com si volen posar la pilota basca, els aizkolaris i Sant Ignasi de Loiola, és igual, tot és literatura puríssima.
Ja sé que amb el temps les coses es compliquen molt, sovint amb elements perfectament irracionals, i una anàlisi com aquesta és necessàriament falsa per incompleta, perquè hi ha al darrere una llarguíssima història de detencions, tortures, comissaries, presons, segrestos, morts i odis.
Em sembla molt, però, que a hores d?ara, el terrorisme basc, és una camema i una forma com una altra de viure i, de pas, una forma de ?ser? algú important.
Una organització que políticament no té el suport de més d?un 15% de bascos, marca el compàs i la vida de tot el País Basc i, gràcies a l?inestimable ajut del P.P, marca també el compàs de la política espanyola. Això és ser important. I cada matí, mentre es mira al mirall, i s?afaita acuradament, algú es deu sentir satisfet, i no vol sortir d?una situació que sap anacrònica però el fa ser algú en aquest món canviant. N?estic segur
?O penses com jo, o te trenco la cara? m?has dit? Anem malament.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!