Qui creurà en la nostra força, qui creurà que el desig creixent de sobirania és imbatible si la veu dels partits catalans no és la majoritària de Catalunya?.
Votem, doncs, votem partits d’obediència catalana!
Fem-ho amb els ull ben oberts, sabent que tenen dèficits i contradiccions, que són com nosaltres som. Entenguem que són fills i reflex del temps de canvi, del difícil camí cap a quelcom diferent. Són imperfectes però lleials a Catalunya, encara imperfecta.
Votem partits catalans!, no votem ni un rostre, ni unes persones, ni tan sols una opció política, votem un ideal!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Clar, ara em dirà que no, que si el teu partit que si les diferents coalicions… que si patatin o patatan.
Em mire el teu blog, perquè de tant en tant em trobe quelcom d’interessant, d’història, de refexions… de política, però, al meu parer, no és sincera.
Reflexione hui i demà i desprès el diumenge quan hi vaja a votar, pregunta’t si ets sincera amb tu mateixa, si ets fidel a Catalunya, si ets honrada amb els catalans.
Ja em diràs.
NO votem, per tant, en Duran! Siguem capaços de mirar alguna cosa més que la butxaca (és aquest, per casualitat, l’ideal?) Afortunadament, hi ha partits -tant entre els que són independentistes com entre els que no ho són- que mereixen el vot d’un ésser humà solidari, integrador, progressista…i, sobre tot, amb bon cor.