Però no digué el nostre Conseller d’Economia que l’increment de l’IRPF decidit pel Govern espanyol asfixiaria Catalunya?. El vaig creure, tothom el cregué…tothom menys Duran . Què se n’ha fet dels diputats de CDC al Congrés? .
En què s’ha convertit l’afirmació de Mas-Collell?, en un error potser?, el catedràtic respectat s’equivocà?. No pas, el que el Conseller ens digué segueix essent una certesa incontestable.
Duran i el seu petit exèrcit han lliurat el Govern de Catalunya inerme al Govern espanyol, sense considerar-ne les pèrdues, la dignitat del conseller, la del Govern, la de CDC i la dels catalans i catalanes.
El President Mas assistí aquesta setmana a Londres a una reunió de governants econòmics europeus, els explicà els esforços de Catalunya per a contenir el dèficit, el deute impagat del Govern espanyol i la sagnia-espoli soferts i, a més, criticà la pujada d’impostos anunciada pel Govern del PP.
Ho sap en Duran?, ho escoltà?, comprengué el que se’ns volgué donar a entendre, que l’anada del President a Londres tenia un significat estratègic?. Es fa l’orni ? o preval, un altre cop, un doble llenguatge?.., mentre nosaltres , desorientada gent sofridora, fem el ridícul.
Com a resultat tant de l’ambigüetat interessada de les elits catalanes i catalanistes per tal d’aconseguir el favor popular de la nació derrotada i alhora un cert reconeixement de la metròpoli, com de la deriva històrica de l’apropiació d’Espanya per l’elit castellana forjada en segles d’exercici impecable del poder, no solament CiU, sinó totes les forces polítiques, o gaire bé totes, són una expressió d’aquesta barreja que ens cal aclarir el més ràpidament possible perquè ara la nostra pròpia institució que endolceix el sotmetiment ja no és un “placebo” sinó un verí letal.
Apreciada Carme, CiU tria entrar en un fals port, ple d’esculls coneguts, en mig del temporal quan és elemental saber el resultat funest de la maniobra, i fer-ne responsable solament al Sr. Duran, que sempre ha defensat aquesta opció com a pròpia perquè la seva ànima és espanyola en tot el sentit actual del mot i per tant qualsevol cosa és bona per salvar Espanya, és una impostura.
Eufemismes i ambigüetats són una carta nàutica perdedora en l’escena internacional, perquè són expressió de covardia i manca de responsabilitat i determinació. Avui no s’hi val dir que tenim por dels tancs o de les repressàlies, quan pobles que mai foren lliures -nosaltres si, i molt- s’hi enfronten a pedrades amb l’esperança de fer pagar els crims comesos a cara descoberta davant de l’escenari mundial. La por no és cap excusa sinó que és una arma contra l’opressió si es reconeix i es desemmascara.
Una Nació per ser-ho, ha d’actuar com una Nació. Un govern nacional per ser-ho ha d’actuar com un govern nacional.
Sembla que ni ho assagem, perquè volem salvar les nòmines de l’administració del camp en lloc de trencar-lo i tancar-lo. Per evitar un dolor present ens aboquem a mil dolors futurs, futurs d’ara mateix no per d’aquí mil anys, i els deixem en el llegat immediat als nostres fills. A mi em revolta, però fa temps que masses coses em revolten.
CiU voldria restar en bon port quan està al mig del remolí, i alhora tenir els avantatges de navegar en mar obert, i aquesta posició estúpida ens porta directament a la ruïna i a l’extermini.
Tot el que dius em sembla molt bé. Ara, ¿què hi penseu fer? ¿Quan Convergència clavarà un cop de puny a la taula per posar fi a aquesta política?