Fa uns anys, va escoltar pel carrer com un nen d’uns 7 o 8 anys en veure en un màstil una bandera espanyola preguntà "quina és aquesta bandera, mare?". Eren uns altres temps.
Ho ha recordat quan ha llegit en un diari, a la secció d’esports, un article que ha merescut per la seva "importància" mitja pàgina: els prebenjamins (nens de 7 anys) del Futbol Club Barcelona disputaven a Portugal la final del campionat de la seva categoria en un partit contra el València. El drama sorgi quan en emetre’s l’himne espanyol els petits futbolistes blaugranes no eren al camp, mentre que els prebenjamins valencians l’escoltaren amb la mà al cor. I bé, al "si del club Barcelona-explica el redactor- no hi ha cap sentiment de culpa ni de preocupació pel que ha succeït".
El president del club valencià assegurà que aquell fou un "acte polític". Però el que tots els espanyols ignoren és que l’únic himne que els nens i nenes catalans saben de cor és aquell que diu "Tot el camp és un clam…" i el que cap espanyol no suspita és que no l’aprenen a l’escola . A l’escola s’ensenya el de Catalunya.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Vaig veure les imatges per televisió, i la veritat és que donava la sensació que als nens valencians els importava ben poc i els veies parlant i rient entre ells -com és normal car són nens-, el que sí és cert és que tots ells tenien la mà al cor, evidentment algú els havia donat la consigna "política" de què així ho havien de fer. Després feia molta gràcia que escoltaves el president del València criticant que es barregés política i esport, com si el fet d’escoltar un himne nacional quan s’enfronten dos equips que no representen cap nació no fos un gest polític, i més quan es tracta de nens de menys de 7 anys.
… també molts que no són catalans. Tot plegat ens hauria de fer reflexionar.
Ni els nens podem deixar en pau!. Totes les banderes i himnes en el fons son un intent de convertir les persones en grups, inclús en carn de canó…