Els dies passen volant i no vull que se’n vagi el maig de 2008 sense parlar d’aquell altre maig d’ara fa 40 anys, important per a tots i en especial per als qui tenim prou edat per a recordar-lo.
Entre el dia primer de maig i el 30 de juny un sisme no predit sacsejà França i es convertí en l’espoleta de revoltes d’estudiants a països tan diferents com Mèxic, Polònia, Alemanya, Anglaterra, EEUU, Itàlia, Txecoslovàquia, Espanya…
El maig del 68 té lectures distintes, d’aquella revolució singular de grupuscles de joves universitaris que es convertí en un revulsiu social, el que més sorprèn quaranta anys després és: la seva espontaneitat, el que fou anomenat “la festa recuperada” i l’explossió de la paraula com a acció reivindicativa en el territori de la Universitat llavors sepulcre mut; per sempre romanen “res no tinc que dir, però vull dir-ho” o “prohibit prohibir“, i d’altres troballes lingüístiques que han perdurat com a símbol de la llibertat de la mateixa paraula.
Els sociòlegs que ho analitzaren ho batejaren com a “psicodrama”, “happening”, èxtasi de la història”o “somni despert”i coincidirent en el seu caràcter utòpic. La definició d’aquella utopia exuberant del maig del 68 la descriu amb força exactitud el famós eslògan, “la imaginació al poder“. Les riades torrenteres d’idees, les comissions espontànies a Universitats i Instituts foren la concreció d’una acció que no va ser política sinó creadora, un esclat de … romanticisme potser?, on les figures de Mao Tse Tung i Che Guevara es convertiren en herois.
La llibertat de la paraula anà lligada a la llibertat sexual, la llibertat fou l’arrel profunda del maig del 68 d’una nova revolució, quan els adolescents-joves es reivindicaren com a dones i homes i conseqüentment contestaren l’autoritat del pare encarnada en la del professor.
L’any 1968 els canvis no es veieren puix la utopia es projecta en el futur… els seus fills i néts són la societat d’avui. En aquell maig no hi hagué una revolució molar que canviés estructures, fou una revolució molecular que afectà els costums i les relacions socials, familiars i educatives de la nostra cultura.
Jo n’estic agraIda.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Fa estona que no passes per L’HIDROAVIÓ APAGAFOCS, i te com enyor
Els ’60 va ser un canvi radical en molts aspectes. Vist en perspectiva és fàcil dir que a Paris es manifestaven un nens malcriats que jugaven a canviar el món (posar Mao d’icona i demanar llibertat diu molt del garbuix mental) però també és cert que molts canvis van ser en positiu.
El món devia estar en ebullició aquell any i va petar.
Jo tenia nou mesos.
Una de les millors definicions de Maig 68 la va donar en Régis Debray quan va dir: “Maig 68 ha estat la Revolució Cultural de la burgesia”. I res més encertat, els comunistes i sindicats d’esquerra s’hi van afegir per oportunisme, per no quedar fora de joc, però la feina la van fer els fills de la burgesia.