Banderes
Tot té un principi. Es comença posant banderes a les seus de les conselleries que un governa i s’acaba pactant estatuts ruïnosos a la Moncloa.
Tot té un principi. Es comença posant banderes a les seus de les conselleries que un governa i s’acaba pactant estatuts ruïnosos a la Moncloa.
Sóc català, treballador i ésser humà (no forçosament per aquest ordre). Tinc consciència nacional, tinc consciència de classe, sóc anticapitalista i crec en la solidaritat internacional (i nacional, evidentment). Perquè visc en un país espoliat i sóc de la classe espoliada, només em puc alegrar de la victòria d?Hugo Chavez a les eleccions de Veneçuela.
Avui el president del Parlament Ernest Benach, en un acte de submissió que ja no ens és estrany, anirà a Madrid a fer un acte de genuflexió.Un dia abans que els ciutadans de Catalunya (del Principat) tinguin constància oficial del nomenament del 128è president de la Generalitat, a través de la publicació al DOGC, el
Avui el diari esportiu Sport publica l?article d?opinió que us transcric al capdavall (traduït amb el traductor de Mésvilaweb) i que signa Toni Frieros. Es veu que la selecció francesa pretenia convocar un jugador argentí que, circumstancialment, va néixer a França, on el seu pare es guanyava la vida jugant a futbol. El noi viu
Treta del Polònia d’ahir, la genial definició de Països Catalans que fa Montilla: De Salses a Guardamar i de PRAGA a Maó. Senzillament, insuperable
Ahir a l?entrevista al programa de la Mònica Terribas, Carod va insinuar que la política lingüística estaria sota el seu control. Avui, alguns mitjans ho posen en dubte i plantegen la possibilitat que aquesta àrea depengui directament de Montilla. Si la política lingüística d?aquest país ha de dependre d?una persona que considera que el país
En Carod ho ha dit en la roda de premsa on ha anunciat el nou tripartit: cap dels partits amb qui ha conversat no està disposat a anar més enllà del desenvolupament de l?estatutet (ells sí?, segur?). Aquest fet, tal con ho veig, els hauria d?haver fet arribar a la conclusió que no podien pactar
En el marc del 10è aniversari de la CAL i en el 10 è aniversari de la campanya del Correllengua, un any més la flama del Correllengua finalitza el seu recorregut a Perpinyà. Des de l’any 2000 el calendari del Correllengua es perllonga durant més de dos mesos per tal de donar cabuda al nombre
En l?anotació d?ahir vaig deixar anar que no em sorprendria gens un tripartit sense Montilla. Els fets, de moment, no em desmenteixen (tot i que tampoc em reafirmen). El que em sembla claríssim és que Montilla no serà al govern. Almenys és el que sembla desprendre?s del fet que el cap de llista socialista s?ha
Algunes petites constatacions que es desprenen dels resultats de les eleccions. 1. Es demostra clarament l’existència de dues Catalunyes: la Catalunya on Ciudadanos és una opció testimonial i marginal, per sota del 0,5% i una altra on bascula entre el 2,5 i el 4,5%. No hi ha un terme mig. 2. Continuo perplex pel fenomen
La CAL exigeix 6 compromisos al proper govern de la Generalitat de Catalunya per avançar cap a la plena normalització de la llengua pròpia de Catalunya. El dia 1 de novembre hi ha eleccions al Parlament del Principat de Catalunya, i en aquestes es formarà un nou govern que tindrà el deure de desplegar l’Estatut
Comntinuant en el tema de l’anotació anterior, he repassat els resultats de la pregunta 18, sobre el record de vot a les eleccions del 2003. Els resultats, com en els del referèndum, tampoc tenen res a veure amb els resultats reals. Per tant, potser no és que la gent menteixi ni que l’enquesta estigui mal
Acabo de fer una ullada ràpida a l’enquesta del Cis i em trobo un detall sorprenent, a la pregunta 19. Pregunta 19¿Y recuerda Ud. qué votó en el Referéndum de aprobación del nuevo Estatuto de Autonomía?A favor 51.0En contra 11.1En blanco 3.6No votó 28.1No recuerda 3.2N.C. 3.0(N) (1986) Els resultats del referèndum van tenir un
Fa uns moments s?ha acabat el debat nodemocràtic de les eleccions al Parlament del Principat (que no nacionals, per tant). I dic nodemocràtic perquè no hi havia representades totes les forces que es presenten a les eleccions, només les cinc que ja tenen actualment representació (per tant, no tenen les mateixes condicions d?igualtat totes les
Acabo de llegir l?entrevista de l?economista Xavier Sala-Martín al candidat Montilla, on Sala-Martín deixa com una aprenent la Mònica Terribas. Realment molt incisives les preguntes i molt emprenyades les respostes. Suposo que qualsevol persona hauria reaccionat com ho va fer Montilla davant dels atacs de l?entrevistador; però qualsevol persona no és candidat a la presidència