En Carod ho ha dit en la roda de premsa on ha
anunciat el nou tripartit: cap dels partits amb qui ha conversat no està
disposat a anar més enllà del desenvolupament de l?estatutet (ells sí?, segur?).
Aquest fet, tal con ho veig, els hauria d?haver fet arribar a la conclusió que
no podien pactar amb cap d?ells (que s?ho facin solets, això de l?estatutet).
Però Erc en fa una altra lectura: com que cap
vol anar més enllà de la misèria autonomista, han de pactar amb el que els
ofereixi les cadires més ben folrades. I pel que sembla, l?aparell del Psoe
(que ara es fa dir Psc) és qui millors menges els ofereix, és a dir, qui millor
els farceix les llenties (una altra cosa serà les que els donarà a l?hora de la
veritat, com ja s?ha vist en el darrer govern). En definitiva, i tal com era
d?esperar, s?han venut al millor postor. I amb aquesta postura han deixat orfes
tot un seguit de persones (ingènues? benintencionades?) que encara es creien
que Erc era un partit independentista.
Amb la reedició del tripartit, Erc posa de
manifest d?una manera definitiva la seva renúncia a un espai polític
independentista i d?esquerres que ja no podrà confiar mai més amb ells.
I aquest espai és el repte de l?Esquerra Independentista.
Ara ?només? falta que l?Esquerra Independentista sigui capaç de deixar enrere
personalismes i sectarismes i es posi a treballar per dotar tots aquells
desencantats del fals independentisme de Carods, Puigcercosos i cia. d?una
alternativa nacional basada en els dos pilars centrals del que ha de ser una
proposta de futur: el reconeixement de la nació catalana en tota la seva
amplitud (és a dir, els Països Catalans) i l?exercici efectiu del dret inalienable
d?autodeterminació.
Tenim molta feina per fer, ara només cal veure
si també en tenim ganes i estem disposat a treballar-hi sense condicions
prèvies.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Amb la proposta de futur que fas. Aleshores caldrà que la condició prèvia "d’esquerres" no hi figuri, perquè aleshores tornarem al mateix lloc on volia l’actual manifassera Direcció d’E.
La Independència de Catalunya no es pot sotmetre a interessos particulars, i amb aquest benentès, treballaré amb qui sigui.
Se li diu Esquerra Independentista, al sector
de gent que afronta el futur del país (dels Països Catalans) de manera íntegre
a nivell territorial. Però a nivell social la visió és clara; cal construir una
societat més lliure, igualitària, solidària i sostenible. Per tant crec que el
terme Esquerra Independentista és concís, clar i sense problemes. Cert és que
el terme Esquerra Independentista entès com s’ha entès sempre al moviment, s’ha
quedat petit si ens referim a les CUP. Les CUP arriben més enllà del que
tradicionalment s’ha entès per EI. Però les CUP segueixen la línia social,
igualitària i sostenible tot i que ampliada i més complexa (a més gent més
complexitat). Ara bé, amb excepció de les eleccions europees, la CUP no es
presenta a les eleccions autonòmiques, estatals o europees (veure article on explico el
perquè). I aquesta renuncia a la participació, en eleccions que són de gran
importància per al bon desenvolupament del país (fragmentat però país), fa que
molta gent perdi interès per un moviment que des de sempre ha estat al davant
proposant noves fites.
Si et refereixes (Enric) al moment que fem el referèndum (jo el posaria amb
majúscules), estic d’acord amb tu a que haurem d’anar TOTES i TOTS
independentment del color agafadets de la ma. Però ara les CUP representen el
que representen (nova concepció d’esquerra independentista) en el món de les sigles que s’ha convertit l’EI. Si parlem d’on ha
d’arribar l’Esquerra Independentista a nivell institucional i qui ha d’asumir el paper, no hi ha dubte. I la CUP no es pot limitar a la feina municipal (s’ha de basar en ella però no limitar-se) i ampliar la lluita coherent a nivell nacional (departaments i comunitats autònomes).
"Construïm des
dels pobles, viles i ciutats uns Països Catalans més sostenibles, igualitaris i
lliures".