Els Països Catalans i el món des de Vic

El bloc d'en Quim. Coses que em passen pel cap i, a vegades, per les vísceres

25 d'octubre de 2006
8 comentaris

La fiabilitat de l’enquesta del CIS

Acabo de fer una ullada ràpida a l’enquesta del Cis i em trobo un detall sorprenent, a la pregunta 19.

Pregunta 19
¿Y recuerda Ud. qué votó en el Referéndum de aprobación del nuevo Estatuto de Autonomía?
A favor 51.0
En contra 11.1
En blanco 3.6
No votó 28.1
No recuerda 3.2
N.C. 3.0
(N) (1986)

Els resultats del referèndum van tenir un 51% d’abstenció aproximadament (i la proporció si/no tampoc no coincideix amb els resultats).

Per tant, la conclusió ràpida és o bé que la gent menteix, o bé que l’enquesta està feta amb el cul. Per tant, credibilitat zero.

  1. Encara que l’enquesta no concordi amb els teus dessitjos no diguis parides "credibilitat zero" sinó fixa’t que el CIS sempre la clava. Tenen els millors especialistes i els millors mitjans. La van clavar al 2003, la van clavar per l’estatut. Mirat el blog d’en MARCÚS, al menys no faràs el ridícul, maco.

  2. L’abstenció, a les enquestes, sempre sempre surt infrarepresentada. Això està molt estudiat, i bàsicament es deu a que socialment es considera que està ‘mal vist’ no haver anat a votar i per tant la gent sempre ho oculta. La gent,a  més, té tendència a dir que ha votat l’opció guanyadora encara que no siga veritat (especialment els abstencionistes). Si t’hi fixes, els resultats SOBRE CENS del referèndum van ser: Abstenció 50,6  
    36,2  No 10,2  en blanc 2,6

    Vots nuls 0,4 per tant, el que tenim és simplement que un 20% de la gent que es va abstenir ara diu que ha votat que sí. La resta de resultats estan clavats i/o dins del marge d’error de l’enquesta. Això, la gent que treballem amb enquestes fa molt de temps que sabem que passa i es té en compte en les estimacions.

    Les enquestes fallen, sí, però els que en fem no sóm curts i ens hi dediquem professionalment. El que cal criticar és l’opacitat dels models de projecció de vot: fixa’t que enlloc diuen com han passat d’intenció directa a vot estimat. Això és el que es diu ‘cuina’ de l’enquesta, i és necessària per corregir tendències a l’ocultació de vot com la que t’he dit del referèndum però segons els criteris que s’hi apliquen surten coses molt diferents. Caldria exigir als que publiquen aquestes enquestes que ens diguessin quins models hi han aplicat per poder-los avaluar.

    L’enquesta del CIS és la millor de les que s’han publicat, però si no sabem com l’han cuinada no podem opinar sobre l’estimació de vot que fan…

  3. L’abstenció, a les enquestes, sempre sempre surt infrarepresentada. Això està molt estudiat, i bàsicament es deu a que socialment es considera que està ‘mal vist’ no haver anat a votar i per tant la gent sempre ho oculta. La gent,a  més, té tendència a dir que ha votat l’opció guanyadora encara que no siga veritat (especialment els abstencionistes). Si t’hi fixes, els resultats SOBRE CENS del referèndum van ser: Abstenció 50,6  
    36,2  No 10,2  en blanc 2,6

    Vots nuls 0,4 per tant, el que tenim és simplement que un 20% de la gent que es va abstenir ara diu que ha votat que sí. La resta de resultats estan clavats i/o dins del marge d’error de l’enquesta. Això, la gent que treballem amb enquestes fa molt de temps que sabem que passa i es té en compte en les estimacions.

    Les enquestes fallen, sí, però els que en fem no sóm curts i ens hi dediquem professionalment. El que cal criticar és l’opacitat dels models de projecció de vot: fixa’t que enlloc diuen com han passat d’intenció directa a vot estimat. Això és el que es diu ‘cuina’ de l’enquesta, i és necessària per corregir tendències a l’ocultació de vot com la que t’he dit del referèndum però segons els criteris que s’hi apliquen surten coses molt diferents. Caldria exigir als que publiquen aquestes enquestes que ens diguessin quins models hi han aplicat per poder-los avaluar.

    L’enquesta del CIS és la millor de les que s’han publicat, però si no sabem com l’han cuinada no podem opinar sobre l’estimació de vot que fan…

  4.     Quim,  som tants que  ens sentim com tu!

    Potser el que cal és que tot vagi tant malament que al final calgui començar de nou.
    Ara potser guanyaran els Cambó, però no hi ha opció de futur amb ells.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!