Algunes petites constatacions que es desprenen dels resultats de les eleccions.
1. Es demostra clarament l’existència de dues Catalunyes: la Catalunya on Ciudadanos és una opció testimonial i marginal, per sota del 0,5% i una altra on bascula entre el 2,5 i el 4,5%. No hi ha un terme mig.
2. Continuo perplex pel fenomen d’Icv-Euia. No entenc qui pot votar una força que és la inutilitat absoluta, incapaç de fer res que no sigui seguidisme cec del Psoe.
3. A molts llocs de la Catalunya central profunda, Erc ha passat a ser la segona força per davant del Psoe i darrere de Ciu. A molts llocs de les Terres de l’Ebre, Erc també ha passat a ser la segon força, però en aquest cas desplaçant Ciu i per darrere del Psoe.
4. Crec que no és cap excentricitat creure que el Psoe s’estigui plantejant un tripartit, però sense Montilla al capdavant. Com a dada, Tv3 ha entrevistat a tots els caps de llista excepte Montilla, que ha cedit el seu lloc al número 2, Antoni Castells. Podria ser premonitori. I no oblidem una altra dada insòlita: a hores d’ara, Montilla encara no ha deixat el seu escó a Madrid.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No diguis bestieses. Es com els que diuen que només veuen el tripartit sense Carod de conseller en cap.
En Bargalló ho deia a la Terribas: vostè s’imagina que ERC digués que pacta amb CiU però sense en Mas? O que pacta amb PSC però sense Montilla? O que pacta amb ICV però sense en Saura?
Ridicul.