Construint la diversitat sobre l’urbanisme

urbanisme sostenible

L´Urbanismo y l´arquitectura de les ciutats per viure

Polítics i polítiques que siguin capaces d’unir pragmatisme per solucionar les qüestions properes i puntuals, i idealisme per veure aquesta societat futura que es desitja construir. D’aquesta unió s’obté la necessària visió global i a llarg termini que no es queda ancorada en qüestions conjunturals i sap destriar prioritats reals.

Partir de propostes que emergeixin de l’anàlisi que permeti detectar deficiències per proposar solucions, marcar el que cal rebutjar, potenciar i millorar el positiu, és necessari per elaborar polítiques adequades: aquestes són premisses per a totes les polítiques, però en matèria d’immigració cobren especial importància doncs cal tenir en compte tant la realitat del procés migratori, és a dir el seu present, com l’evolució que d’aquest desitgem, o el que és el mateix, el seu futur.

Així, abans de centrar-se en qüestions tècniques o administratives i sense restar-li a aquests temes la importància necessària, les polítiques de migració han de ser generades pensant en el llarg termini i promovent la necessària participació que implica la bidireccionalidad de la integració.

En la visió que projectem de la societat futura influeix sens dubte la percepció que al moment de la formulació es tingui de la migració i les perspectives de desenvolupament del procés migratori. En aquests moments es donen dues circumstàncies que determinen la percepció i, per tant, el tractament que es dóna a la immigració. No són noves, doncs ambdues es repeteixen en el temps sempre que es reprodueixen les condicions que les propicien: una és l’increment de les actituds hostils cap a les persones d’origen estranger que acompanya als temps de crisis, quan es busquen bocs expiatoris als quals culpabilizar; l’altra, que no deixa de ser una conseqüència de la primera, es dóna quan coincideix amb temps electorals i consisteix a aprofitar la conjuntura per difondre missatges populistes i xenòfobs encara que les pèrdues en cohesió i justícia social siguin molt majors que el suposat rèdit electoral. Aquests dos factors units poden fàcilment provocar que les polítiques a implementar en matèria d’immigració es transformin en mesures cortoplacistas i centrades en aspectes tangencials o poc definits quan és ara, precisament, el moment que siguin tractats amb serietat i, sobretot, amb visió de futur. És per tant un deure i una responsabilitat no deixar-se portar per la situació circumstancial i elaborar propostes compromeses que a més de donar solució als reptes i necessitats immediates vagin més enllà, donant les respostes i promovent les mesures que faran que a llarg termini la societat espanyola sigui millor.

És evident que la política dels progressistes ha fet que en els últims anys Espanya hagi passat de fer una política d’estrangeria a una altra d’immigració, és a dir, hem passat dels expedients a les persones, tenint sempre en compte que la fi és treballar per la cohesió social, gestionant una diversitat que necessàriament implica una política migratòria sostenible i integradora.

Jesús Caldera, en la seva etapa de Ministre de Treball i Assumptes Socials, va promoure les bases per al canvi enunciat en l’anterior legislatura en engegar una política migratòria entorn dels tres eixos que la vinculen al mercat laboral, a la lluita contra la il·legalitat i a la integració. Una política que ha demostrat la seva eficàcia, rendibilitat social i econòmica, i la seva flexibilitat per adaptar-se als diferents moments sociolaborals del país. En aquesta línia progressista és en la qual s’ha de seguir treballant i avançant dirigint-nos cap a la normalització de la diversitat, cap a la plena i real integració, on l’origen és només una característica com el pot ser el gènere, l’edat, la religió o la identitat o orientació sexual. Est és el següent pas en la política migratòria i per aquestes raons apostem pel tractament de la diversitat respecte a l’origen, el de la immigració, des d’un enfocament transversal.

A totes les persones que conformem la societat ens preocupen les mateixes coses: tenir accés a un habitatge digne i a una educació de qualitat, que els nostres nens i nenes tinguin les mateixes oportunitats i drets, l’ocupació, la sanitat, etc. No hi ha diferència, malgrat la nostra diversitat, per això aquestes polítiques d’ocupació, de sanitat, d’educació han de ser fetes per tots i totes, de manera que la immigració sigui tractada en totes elles. Aquest enfocament universal, perquè realment ho sigui, ha d’incloure, quan així es requereixi, accions o polítiques focals que poguessin solucionar i prevenir possibles discriminacions derivades de situacions de vulnerabilitat. Conjugar transversalitat i focalidad implica tenir una visió global de la situació, una visió política que requereix l’exercici de mirar cap al futur per fer que aquest sigui com volem que sigui, no com ens ho trobem.

arquitectura solidariaUna de les nostres propostes és la de promoure el que denominem urbanisme inclusiu amb arquietctura coherent. La seva transversalitat respon als reptes del present i mira amb decisió al futur en administrar la gestió i definició de l’espai urbà com una de les més efectives eines per a la integració i la gestió de la diversitat, no solament la sostenibilitat o l’arquitectura són armes a peu de carrer per millorar les nostres vides, en realitat el sector de la construcció, arquitectura o urbanisme segons OVACEN deuen ser instruments per millorar les nostres vides, no són intrumentos de destrucció sinó de creació d’habitatges, cases i espais per habitar-los. Els errors o encerts sobre el plànol d’una ciutat, el disseny de l’o la urbanista i la gestió política del teixit urbà tenen un reflex directe sobre les persones, ja que la qualitat de l’espai urbà determina la qualitat de vida dels seus habitants.

Si recordem els successos que es van originar a París en 2005 recordarem que es van evidenciar les greus manques que tenien els suburbis francesos, els banlieues, la falta d’infraestructures i equipaments derivats de la intencionada deixadesa del govern del moment (amb un Sarkozy que era Ministre d’Interior) el que generava un espai urbà degradat que afavoria la marginalitat i l’exclusió dels seus habitants. L’esclat social era alguna cosa que no es podia descartar doncs independentment del que en última instància ho causés, el germen estava aquí. La mateixa sensació d’exclusió i falta d’oportunitats que va fer esclatar el barri de Totthenham a Londres aquest estiu.

L’urbanisme no és només disseny i gestió del sòl és creació de vida urbana doncs qui dissenya les nostres ciutats dissenya la nostra manera de vida, decideix si tindrem accés al transport públic o no, si els nostres habitatges hauran de respondre a uns criteris d’habitabilitat dignes, si es cuidarà i es mantindrà el viari públic, si hi haurà escoles per tots i a una distància adequada o si es propiciaran els espais necessaris per a la generació de relacions entre veïns i veïnes. És a dir l’urbanisme pot ser inclusiu, equilibrant en els usos del sòl i compartint equipaments i infraestructures de manera que s’afavoreixi la igualtat i diversitat dels habitants o tot el contrari: deixar que es generin borses d’exclusió i marginalitat.

Ambdues opcions requereixen voluntat política, per això des del programa progressista volem que la gestió i el disseny de l’espai urbà es facin des de la perspectiva de la inclusió, de la igualtat i de la diversitat com una de les polítiques que més incidència tenen en la integració. Els resultats els veurem a llarg termini, a la ciutat del futur però alhora és una proposta que entronca amb la vella tradició mediterrània, on la riquesa de les ciutats deriva de la seva diversitat. La ciutat tradicional, compacta i mediterrània, plural i cosmopolita és la que realment és compatible amb la nova realitat diversa i intercultural del nostre país i la que es converteix, en relació amb la immigració, en una poderosa eina de cohesió social.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *