Compartir pis és una experiència enriquidora. El complicat no solament està en la convivència. També a donar amb un lloc concorde a cada necessitat.
Compartir pis no és una decisió fàcil. Però les dificultats econòmiques i geogràfiques empenyen moltes vegades a això. Aquest trasllat ve motivat per la cerca de treball, per estudis o, simplement, per gaudir de la independència familiar. Donar amb un pis i uns companys que s’ajustin a les necessitats personals tampoc és senzill. N’hi ha prou amb treballar-se molt la cerca i tirar-li paciència.
Setembre i octubre són els dos mesos de l’any en el qual més es demanda la cerca de pisos, en relació a l’inici de la temporada acadèmica i laboral. Mitjans per localitzar les ofertes són els carrers (fanals i cabines telefòniques, fonamentalment), els campus universitaris i els portals especialitzats en Internet.
Tradicionalment a Espanya se’ns ha inculcat que els habitatges han de ser en propietat o que els lloguers deuen ser individuals, és una qüestió cultural segons assenyala la immobiliària Puntet especialista en compra venda de propietats a la Val d’Aran on estan veient que la seva taxa de lloguers en habitatges per compartir està augmentant de forma exponencial en els nous joves que volen independitzar-se en comptes d’estar lligats a un banc.
En aquesta època en el qual la tecnologia avança a passos engegantits, s’està fent més recurrent Internet com a eina de cerca. És més còmode perquè permet la ‘visita virtual’ dels pisos i sense sortir de casa. Encara que d’altra banda és habitual que la informació es tergiversi, a més de que un i un altre interessat prefereixen conèixer en persona als seus futurs companys.
Cada vegada són més els motors de cerca de pisos per Internet. Aquests són alguns d’ells:
Moltes universitats, com de Barna, tenen un servei d’allotjament que ajuda a l’estudiant referent a això. Però també a aquells que busquen inquilins. Tan sol cal posar-se en contacte amb aquests organismes i facilitar-li les dades. Per tant, el beneficiat també serà el propietari de l’habitatge, que en aquesta època de crisi en la qual la venda d’immobles és bastant complicada, llogar-la per un temps determinat és tot un alleujament.
D’altra banda, hi ha alternatives relacionades. Per exemple, la Universitat de Biscaia ofereix a manera de beca el pagament mensual de 40 euros, a canvi de quatre hores setmanals a activitats comunitàries. Tant la Junta d’Andalusia com Caixa Catalunya desenvolupen un programa que ofereix la convivència d’estudiants amb ancians: uns es beneficien en el preu i uns altres en la companyia. No obstant això, hi ha molta gent que no està disposada a compartir pis amb els seus mateixos propietaris, ja que senten que la seva llibertat a la casa es veu coartada.
El màxim avantatge de compartir pis, en comparació d’una residència universitària, és la major llibertat. Encara que sempre depenent de les persones amb els qui es convisqui, sí és cert que en general són més permissives les hores d’entrada i sortida, la utilització de l’habitacle o la generació de sorolls (que inclou la celebració de festes). Hi ha els qui pensen que es gaudirà de major comoditat anant-se a viure amb gent prèviament coneguda, ignorant que la convivència és un tipus de relació separada de l’amistat, fins i tot més delicada en parlar-se del ‘espai vital’. Per això anar-se a compartir amb desconeguts és moltes vegades més gratificant.
No cal obviar que compartir pis també ajuda a la maduresa com a persones. Qui passi per aquesta experiència sap que la responsabilitat és major, quant a la cura i gestió de la casa, la neteja, les despeses compartides, el tracte social… Encara que tot això impliqui un gran esforç que quan es viu en la llar familiar, el resultat sol ser bastant satisfactori.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!