ESCRIPTUM’S
Una de les coses que més trobo a faltar és la de poder passejar-me entre caragols i tacs del 7, entre “Black Deckers” i d’altres perforadores, atorrolladores Etc.
Això de tenir somnis i desitjos i no poder-los penjar a la paret amb caragols del 7,que no pugui rentar els plats amb fregalls d’alumini, que no pugui raspallar mal somnis amb llimes i paper de vidre i que no pugui triar martells i escarpes per donar cops a predicadors de pa “sucat amb oli” i profetes de “mirem i no em toquis” em fa sentir molt malament.
Una de les coses que m’ajuda a sentir-me segur és donar un bon passeig en caure la tarda per una ferreteria ben sortida de tota mena d’estris: claus, caragols, tacs, màquines de foradar i d’altres que t’ajuden a envernissar les il·lusions i fixar les idees.
Les ferreteries ajuden molt a què els dies de pluja no et rovellis, tenen tota mena d’àcids i dissolvents i decapants que et deixen la pell ben seca i renovada, les canonades desembossades i el rostre terç.
Com si haguessis passat unes bones vacances prenent el sol a qualsevol illa del Carib.
Crec que el primer que s’hauria de fer és deixar que les ferreteries tornessin a obrir,
Jo particularment i passo molt bones estones comprant claus de ganxo per penjar passejades solitàries i tots aquells paisatges que amb les meves sortides de bicicleta m’han guarit de mala astruga i mals averanys.
Les ferreteries som com una farmàcia, qualsevol dels seus estris no és res més que un medicament que pot ajudar-te a sentir-te bé. O en tot cas una mica millor.
5 d’abril 2020 Jaume del Alamo
CARRERS DE CIUTAT
Els carrers de la meva ciutat són de textures diferents,
gustos desiguals, de colors de plastilina,
llums de llanterna màgica,
balcons i finestres de mira’m i no em toquis.
Els carrers de la meva ciutat són plens de vida,
de gent que fa cua al forn de sota casa,
que compra vi a la taverna,
i pren la cervesa al bar d’aquell home,
que sempre et pregunta per la família.
Carrers que, mentre l’avi
agafa al nét de la mà
per dur-lo a l’escola,
les àvies llença’n la brossa al “container”.
Carrers amb gent que treu els gossos a passejar,
amb botigues de betes i fils i barbers,
que pentinen als homes amb laca i brillantina,
i tallen els cabells amb tisores de festa major.
No hi falta de res en aquests carrers.
Ni festa ni dol, ni crits ni silencis.
Carrers que s’empassen milers d’històries,
i et deixen passar sense preguntar res.
8 febrer 2018 Jaume del Alamo