QUINA SORPRESA
Dins del taüt
abillat amb la mortalla
veig passar l’un i l’altre.
Emmudit i amb les mans
enllaçades a un rosari
recordo els dies
que jugava a pilota
i que mentre anava amb tu al cine
a veure pelis del “Far West”
et tocava les calces
i tu estrenyies les cames.
Recordo que et passava una mà per l’esquena
i mentre et tocava el pit dret,
amorrava els meus llavis a la teva boca,
primer et resisties,
però després et deixaves anar
i la meva llengua s’aferrava all teu paladar
i mentre amb una mà t’estrenyia contra mi
l’altre relliscava dins les teves calces
i acaronava els pètals d’una flor
humida, tendra, plena de rosada.
Ara dins del taüt veig com t’amorres a mi
veig com les teves llàgrimes gotegen sobre el vidre
que protegeix un rostre eixut, mut, de tons cendrosos
I veig com agafes de la mà a qui va ser el meu millor amic
no vaig saber mai que ell era el teu amant.
Me n’adono ara,
Ai caram ¡¡No ho hauria dit mai
Dins del taüt
acabaré de passar el rosari,
i resaré per vosaltres.
Jaume del Alamo – Tàrrega 26 d’abril 2020