El pols de la llengua als Països Catalans

Fa uns mesos el diari el Punt publicava una notícia en la qual s’afirmava que es garantiria que els llibres de text digital només serien en català. Després ja hem vist que la cosa no ha estat ben bé així, i que els alumnes podien escollir lliurement tant el català com el castellà. Em fa l’efecte que només hi ha hagut una mica de rebombori quan hi ha hagut una segona portada de diari, en aquest cas del diari Avui. Justament, avui s’ha publicat la notícia que el professorat ja pot bloquejar l’opció “castellà” dels llibres de l’Editorial Digital Text (quan, de fet, segons la normativa, no és una opció, sinó una obligació). 

Sens dubte, només les crítiques del professorat (en tenim que no han entès què vol dir fer docència a Catalunya, però en tenim, i molts, que sí que ho han entès) han aconseguit capgirar una situació que no s’ajustava a allò que estableix la normativa des dels anys 80.

En el text de l’apunt repassarem què diu aquesta normativa i alguns dels problemes que caldria tenir en compte a l’hora de triar el material didàctic (que en el cas dels llibres de text digitals a hores d’ara és, malauradament, quasi un monopoli).

Nota: a mtijan mes de gener hem pogut veure una millora important en els materials que aquí hem comentat, la qual cosa demostra que la crítica, si més no en aquest cas, ha servit (per la part comercial que els toca, és eivdent).

En primer lloc, la normativa és molt clara. Si ens fixem en les Instruccions per a l’organització dels centres (que reflecteixen en aquest tema la Llei de Política Lingüística i els diversos desplegaments normatius del currículum), es diu literalment que “els llibres de text escollits pels centres, excepte els de llengua castellana i els de llengües estrangeres, han de ser en català, llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya. A la Vall d’Aran seran en aranès –denominació que pren l’occità a l’Aran– aquells que les disposicions específiques estableixin”.

A la Llei d’Educació Catalana (LEC) també s’especifica que “les activitats educatives, tant les orals com les escrites, el material didàctic i els llibres de text, i també les activitats d’avaluació de les àrees, les matèries i els mòduls del currículum, han d’ésser normalment en català, excepte en el cas de les matèries de llengua i literatura castellanes i de llengua estrangera…” (article 11.2).

Per aquest motiu no té gaire sentit l’escrit que l’editorial ha enviat al professorat, ja que no es tracta d’una opció, sinó d’una obligació:

Benvolgut professorat,

Us informem que ja està disponible la nova funcionalitat que permet al professorat activar o desactivar directament les llengües en les quals l’alumnat podrà visualitzar els capítols de l’assignatura, sense haver-ho de demanar prèviament a Digital-Text.

 El seu funcionament és d’allò més senzill:

– Accedim a una de les assignatures que tenim assignades com a docent, on trobem el menú.

– Premem l’opció “Gestió de l’assignatura” que s’ha incorporat al menú.

– Deseleccionem aquelles llengües que no vulguem habilitar (per defecte l’accés s’ha activat per a tots els idiomes).

– Premem el botó: “Acceptar”.

– D’aquesta forma ja tindrem configurat l’accés als capítols que desitgem per a cada classe.

 Aprofitem per informar-vos que podeu accedir al web www.digital-text.cat per entrar directament a la plataforma en català.

 Seguiu atents a les millores que s’aniran introduint properament, realitzades gràcies als vostres suggeriments, per tal de millorar la vostra experiència Digital-Text.

 Us convidem a fer-nos arribar totes aquelles propostes i idees que considereu interessants per a millorar la plataforma.

Atentament;

L’ Equip Editorial de Digital-Text

Un segon tema és el dels continguts, amb els quals cal tenir molta cura. Si ens fixem en alguns dels materials de Digital Text: menús en castellà en una pàgina en català (4º ES0), faltes d’ortografies i de morfosintaxi que es van trobant en un lloc i en un altre (“genética”, un per què interrogatiu indirecte escrit junt, un tant al qual falta la T…), ja veiem amb quina pressa s’han fet (o s’han traduït, que és pitjor) aquests continguts per ser els primers al mercat.

Però el més greu és el que podem veure en il·lustracions com les que acompanya aquest apunt: fent referència a Isabel la Catòlica (segle XV) es pot veure una Espanya que realment no va existir fins al segle XVIII. En aquells moments, Navarra, per una banda, i Catalunya-Aragó, per una altra, encara existien com a regnes independents. Ignorància, presses, traducció d’uns materials amb òptica castellanocèntrica… no ho sé, però és el que hem comentat moltes vegades: ens els llibres de text i en l’escola en general quina identitat es crea, es referma, s’introdueix en el cap dels nostres alumnes?

Fer material didàctic no és senzill, per això les presses sempre són males conselleres i més quan el que hi ha d’haver-hi realment no és únicament un canvi de suport (en paper, informàtic…) sinó un canvi de la metodologia del professorat, que fes possible, per exemple, d’una mateixa unitat didàctica recórrer a ajuts (a bastides en diuen els experts) que, segons les capacitats de l’alumnat i segons la competència lingüística, permetés a tothom fer uns mateixos continguts. I aquesta idea encara és molt lluny dels materials que presenta aquesta editorial, pensat per a un alumnat molt més homogeni del qui hi ha realment.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!