BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

10 febrer 2009

Discurs de Catalunya Acció a la Conferència de Debat Independentista

CONFERÈNCIA DE DEBAT INDEPENDENTISTA

Barcelona, 7 de febrer del 2009
Discurs realitzat per: Josep Castany, Director General de Catalunya Acció

En
Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció, no pot ser avui
aquí. Com a Director General de Catalunya Acció, em complau i m’honora
la responsabilitat de substituir-lo en aquest acte.

Estic segur
que tots els que som aquí tenim la convicció que només la independència
pot salvar la nació catalana de la profunda decadència en la que està
immersa. Hem arribat a una cruïlla històrica on s’ha constatat que
l’intent d’encaixar Catalunya dins d’Espanya i, alhora, salvaguardar la
nostra identitat i dignitat nacionals és impossible, bé sigui
mitjançant l’ajupit regionalisme d’en Jordi Pujol i del seu deixeble
l’Artur Mas, el pueril federalisme asimètric d’en Maragall o la
imprudència temerària d’en Carod-Puigcercós d’haver pensat, i
haver-s’ho cregut, que pot existir una Espanya plurinacional. No feia
falta ser gaire sagaç per a adonar-se que la idea d’Espanya, que no és
altra que la d’una idea imperial assimiladora des de fa segles, fa
inviable una Catalunya nacionalment plena i la condemna invevitablement
a la desaparició com a nació. La idea d’Espanya, senzillament, nega
Catalunya.

L’espoliació fiscal que patim i que no té aturador,
la pèrdua d’ús de la nostra llengua, el desconeixement de la pròpia
història, la miserable situació i manca d’infraestructures i serveis o
les pobres pensions dels nostres jubilats no són més que la collita de
30 anys de les estratègies de país errònies d’uns líders polítics molt
concrets. No ha fracassat l’autonomisme en genèric. Han fracassat uns
homes i les seves estratègies polítiques encaixistes. Han fracassat uns
líders polítics que van posar el rumb dels seus vaixells cap a Espanya
i que encara no l’han modificat ni un milímetre. El miratge de l’encaix
a Espanya, la Catalunya de cartró pedra que s’havia construït, ha
caigut. Que ningú es sorprengui de per què som on som com a país, de
per què es respira tan desànim i decepció entre els catalans. Per això,
en el diagnòstic que fem des de Catalunya Acció de quines són les
causes de la situació actual de la nostra nació, un dels factors més
importants és que “el país ens falla per dalt”. La nostra classe
política ha fet fallida en la defensa dels interessos nacionals i
econòmics dels catalans.

Els nostres líders polítics, els del
govern i els de l’oposició, no tenen la voluntat de corregir el rumb
dels seus vaixells, i mentre no corregim l’estratègia de país i el nord
de la nostra política sigui la consecució d’un Estat Català com més
aviat millor, seguirem anant pel pedregar fins a esdevenir una trista i
pobra regió espanyola.

Davant del col·lapse institucional i de
finançament que es produirà els propers mesos com a conseqüència de la
darrera etapa del ja fracassat procés estatutari, els nostres polítics
no sabran què fer, no sabran com resoldre aquest cul de sac. Però
coneixent-los com els coneixem, el que sí sabran fer molt bé és eludir
la seva responsabilitat i passar la pilota al poble. Uns diuen que si
caldrà fer un nou referèndum sobre l’Estatut, els altres que si caldrà
treure la gent al carrer. Tot menys actuar com a autèntics líders
polítics que encaren les situacions difícils i complexes, és a dir,
iniciar el procés de trencament amb Espanya redactant la Constitució
del futur Estat Català.

La veritat és que darrera de les
actituds d’aquests partits només existeix l’afany electoral de guanyar
vots. Són ells els qui, arribat el dia d’unes eleccions, passen el
rasclet dels vots. Si cal cercar vots regionalistes tenen un senyor
molt ben vist a Madrid, i si calen vots independentistes sempre poden
dir que uns dels seus va signar un dia un manifest o va escriure un
llibre on es demanava un Estat català.

I aquesta és la gran
tragèdia de la Catalunya actual: que les classes dirigents no són
portadores de la consciència i esperit alliberadors que la nostra gent
reclama. Accepten amb una irresponsabilitat esborronadora la submissió
de la nostra pàtria a la metròpolis i manipulen en molts casos els
sentiments sagrats que hi ha implícits en el concepte d’independència
per a guanyar escons que no es tradueixen mai en dignitat nacional.

Espanya
és el nostre enemic, però hem de tenir ben clar si volem avançar que
qui frena actualment l’avenç del nostre país cap a la independència són
les cúpules dels actuals partits polítics. La independència, ni la
volen ni se la creuen, per tant deixem de ser condescendents amb ells.
I en lloc d’intentar pressionar-los des de la societat civil, que no
servirà de res com ja s’ha vist, o intentar canviar-los des de dins,
que ja s’ha demostrat impossible en els darrers congressos, concentrem
les nostres energies en allò que realment els preocupa: perdre les
seves poltrones. I això només ho pot amenaçar la creació d’una nova
força política, amb trets profundaments regeneradors, tant des d’un
punt de vista nacional com democràtic, que faci de gresol de tots els
patriotes que volen fer de l’independentisme una força electoral que
utilitzi el poder institucional com a força motora del procés de
constitució de l’Estat català.

A les properes eleccions
autonòmiques, pels factors que hi confluiran, tenim una oportunitat
històrica per a fer el salt cap a la nostra independència.
Comportem-nos, doncs, com a patriotes. I recordem que els catalans som
un poble vencedor, perquè si no, ara, ja no seríem catalans.

Josep Castany, Director General de Catalunya Acció

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!