Per Tutatis!

Nicolas Wild
Ponent Món

La veritat és que vaig començar la lectura d’aquest còmic amb certa suspicàcia. La raó, probablement, és que sóc admirador de Joe Sacco (Palestina, Gorazde), de com aconsegueix fer còmics de valor periodístic sense perdre el sentit humà de la situació. Però Wild no és Sacco, ni ho pretén. És més bé un Guy Delisle (Pyongyang) amb un estil de dibuix bastant més fluix. I Guy Delisle és més bé un curiós que aconsegueix fascinar amb les seves experiències de viatge. Però, la seva documentació és més bé escassa i no hi ha treball de digestió d’allò viscut. Es tracta de contactar amb el país a través de la espontaneïtat del dia a dia, cosa realment difícil quan hom viu entre forasters en un país en la situació en la que està ara per ara Afganistan.

En tot cas, pense que el millor serà deixar de banda el paraigües del marketing proporcionat per gent com Guy Delisle o Marjane Satrapi (Persépolis) i jutjar aquest còmic pel que és. I sincerament he de dir que m’ha semblat d’allò més entretingut. Com en la resta d’obres del gènere, la curiositat sobre un país desconegut forma part l’al·licient que et manté atent a la lectura. Però, s’ha de reconèixer que Wild ha sabut organitzar-ho tot en benefici de l’entreteniment. El guió, estructurat en anècdotes ordenades cronològicament, no perd mai ocasió de plantejar gags, tot burlant-se igualment d’uns i altres, això sí, amb un humor bastant blanc i respectuós.

En conclusió, Kabul Disco no serà un gran còmic però és ben digne, entretingut i certament curiós. Més del que hom podria esperar d’una obra que sembla voler aprofitar els paràmetres de la moda dels còmics de viatge. Per cert, a les pàgines finals s’adjunta el còmic per explicar la constitució afganesa que va realitzar realment. Em recorda a un que vaig llegir de menut sobre el primer Estatut d’Autonomia valencià. Inquietant.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!