Per Tutatis!

Grégory Mardon
La Cúpula

Un home anodí que se sent invisible estableix una relació amb la terapeuta que el tracta després d’haver tingut un accident. Aquesta, al seu torn, viu i cuida del seu germà paraplègic, el qual tracta a la seva germana amb un elevat grau de perversitat. Els tres personatges es creuaran per viure junts una experiència traumàtica amb un inesperat desenllaç.

Aquest àlbum és un exemple perfecte de les múltiples variacions que ens està proporcionant la nova generació de comicaires francesos. Mardon sembla més emparellat amb autors com Davodeau o Loustal, és a dir, aquells que donen molta importància al contingut des d’un punt de vista íntim.

Efectivament, la història d’aquest àlbum es desenvolupa tant al nivell de la peripècia com des de la vivència sentimental dels seus personatges. No obstant, això no vol dir que la seva narració siga pesada. Ben al contrari, doncs Mardon sembla capaç d’explicar-ho tot fent ús de la subtilesa i sense deixar mai de ser directe, la qual cosa juga en favor de la tensió del guió. En altres paraules, resulta interessant tant pel que diu com per com ho diu.

Gràficament he de dir que em sembla més atractiu que les influències abans mencionades, des del seu estil de dibuix fins el color. En tot cas, narrativament no té res a envejar-los. Es nota que té molt d’ofici i que domina la planificació i el temps des d’una concepció clàssica, cosa important pels seus objectius. D’altra banda, com a dibuixant es nota que sap quan contenir-se i quan mostrar-se més expressiu.

En conjunt opine que es tracta d’una lectura interessant i molt ben resolta. Potser diria que li ha sobrat un punt de prudència per tal de superar la categoria anecdòtica de la història. Tot i així, és un bon treball i serà millor no perdre de vista a aquest autor.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!